Novament el pintor armeni afincat a la comarca del Maresme, Mikaelian exposa a les sales de Caixa Laietana. Aquest cop és l'Ateneu i dins Àmbit Zero el que acull la mostra del pintor, que ofereix bona part de l'obra produïda durant aquests sis anys. El primer cop que Mataró va veure el seu treball, va ser a la sala d'exposicions de Caixa Laietana durant el més d'abril del 2004, essent aquella exposició una de les primeres apostes d'Elisabet de Dòria.
Breus varen ser els discursos de presentació, doncs bona part del públic, no excessivament nombrós, directe o indirectament relacionat amb el pintor, - és el segon cop que aquest pintor exposa a Mataró i per segona vegada, l'artisteo local no si presenta - coneix el seu tarannà i la qualitat de la seva obra.
Ricard Navarro, cap de l'obra social de l'entitat d'estalvi va expressar lo difícil que resulta de conceptuar l'obra de Mikaelien, tot glosant l'amabilitat del seu caràcter, i agraint-li a l'artista la seva bona disposició i al públic la seva assistència.
En el seu torn d'intervenció, Mikaelian va matissar el fet del treball realitzar en aquests sis anys: “para un pintor es importante que se aprecie la pintura de estos seis años”, acabant el seu petit parlament amb els agraïments de rigor a Caixa Laietana i a l'auditori.
La rica imaginació dels pintors procedents dels països de l'Est d'Europa, és especialment prolífica dins la part més septentrional de la mateixa, i Mikaelian exerceix una magnífica representació.
Profundament surrealista, exquisidesa i precisió de detalls, de matisos, pinzellades, de cromatisme auster, sense lluminositat ni brillantor, on els ocres tenen especial domini, l'artista és dur i crític, alhora que mostra un retrat rigorós de la societat actual, on no deixa escapar cap problemàtica del món on vivim.
Mikaelian treballa especialment amb format gran, però també té obra representativa en formats mitjà o petit, utilitzant com a tècniques l'aquarel·la i oli s/taula o s/paper. En la modalitat de paper, el format de les seves obres és mig, amb predomini de grisos i negres.
L'obra d'aquest artista armeni és frapant i subjugant, complexe fins a l'infinit pels escenaris que específicament exhibeix en cada obra, no deixa de recordar a l'espectador l'estètica barroca, plantejaments renaixentistes i la seva admiració per Goya. Si fa sis anys la seva obra era molt vegetal, més onírica, d'un cromatisme més viu, sense deixar de ser surrealista, al 2010 Mikaelian presenta una obra més terrenal, més figurativa, més carnal si se'n vol dir, no tan sols en l'aspecte sexual, sinó per la varietat de personatges que presenta, on el trauma i el drama hi són fatídicament vius.
Mikaelian reflecteix la realitat del món dels somnis humans, que no procedeixen d'un paradís de humanisme i concòrdia, sinó del més profund dels inferns, on passions desmesurades i desitjos inconfessables tenen cabuda. Los perros tienen pesadillas, La ley favorece a la mujer, Bacchnalia de los inmigrantes, etc. Són títols molt significatius, com també és curiós el fetitxisme de l'artista per exposar en cada una de les seves mostres Encuentro con los ausentes o El casco, treballs de fa sis anys.
L'obra de Mikaelian precisa d'una contemplació respectuosa per la seva densitat, i amb admiració pel seu mestratge en la tècnica i en el concepte.
L'exposició romandrà oberta fins al proper 20 de juny.
No comments:
Post a Comment