S'havia acabat el parlament de Francesc Forn, però l'acte encara no. Hi havia l'alcalde i per descomptat, Qui li impedia que no digués la seva?.
I la va dir, amb el “permís” de Boter de Palau, però afortunadament va ser molt breu, perquè “Ja son les nou del vespre hi aquestes hores no hi estem acostumats i l'endemà hem d'anar a treballar” – serà que per un cop al mes no s'en recorda que hi ha ple municipal i que acaba de matinada, i del quasi 20% de població a Mataró que no té feina – Va donar les gràcies al García Espuche per la seva dissertació: “semblava que parlés d'avui, del model territorial que ha explicat. Barcelona com a cap i casal des de Vilanova fins a Mataró és actualitat, ja que s'ha aprovat un acord per la demarcació de l'àrea metropolitana de Barcelona”
Les paraules finals de l'alcalde varen anar destinades als agraïments i felicitacions de rigor: “La convocatòria del Premi Iluro omple la sala per l'esforç de 50 anys per mantenir el premi”.
Aplaudiments, també de rigor i finalment, el MTV i els que no ho érem també, varem finalment aixecar-nos de la cadira, més doblegats que un quatre, i contents i apilonats, vàrem passar al refrigeri, selecte i xic, o sigui escàs – pot ser per tal d'evitar que algú sopers abans d'hora - servit com sempre per pastisseria Uñó, i com sempre també, els fidels al Premi Iluro, trobant a faltar el seu exquisit gelat de bombó amb vainilla.
No comments:
Post a Comment