Essencialment, quan es parla o es pensa en el concepte d’art abstracte, el primer que es pot expressar és el que és incomprensible, llunyà, inintel·ligible... estrany. Tot i així formes, espais, colors i símbols pot ser no resulten gaire distants a la nostra comprensió, en el precís moment en que capten la nostra atenció.
L’obra de Krasmira Dimova, que presenta a Gal Art (ronda O’Donnell, 89 de Mataró) Sinphonia, obeeix a la més estricta noció acadèmica de l’abstracció: un llenguatge visual autònom, amb les seves pròpies significacions, que en general deixa de considerar justificada la representació figurativa, tot i que amb certs tocs de romanticisme, no pot evitar veure’s transportada cap a ella, com ho demostra Les bateaux bleus.
La seva experiència pictòrica es remunta a l’any 2003, on va participar en algunes exposicions a França i Ginebra, especialitzant-se en decoracions artístiques en hotels, restaurants i comerços. Treballa en format mig i gran, amb tècnica oli s/tela, utilitzant un pinzell ampli i lluminós, no dubtant en afegir altres tipus d’instrumentació artística.
Dimova, nascuda a la ciutat de Pleven (Bulgària),ofereix una paleta rica en continguts i en conceptes cromàtics, fet que li permet defugir de formes i arquetips, decantant-se de la realitat, i convidant a l’espectador a submergir-se en profunditats inexplorades, com si es tractés de l’abisme oceànic, on formes de vida unicel·lulars: Le jeux de poissons, desenvolupen la seva particular existència, en contrast amb Sinphonia, una obra on el domini del color és absolut, oferint la indescriptible sensació d’acaronar la música, mitjançant la potencia de línies de llum cromàtiques.
És important destacar la procedència búlgara d’aquesta artista; és un element clau per entendre una visió pictòrica de gran riquesa visual, que curiosament, només els artistes de països de l’Est d’Europa saben expressar. La seva formació artística autodidacta – tot i que disposa d’amplis estudis de restauració per a la conversació d’obres antigues –té un reflex en la seva obra, degut a algunes faltes d’equil·libri i plantejament, que si bé no l’eximeixen d’originalitat, si demostren certes imprecisions i modificacions en el moment de realitzar l’obra. Per exemple: De l’autre coté du loile, on la dispersa de contingut, Un secret o Une fete infinite, on malgrat la significació de l’abstracció, la indefinició es fa patent.
Tot i així, Dimova és una artista jove (36 anys), plena de dinamisme, amb idees i desitjos d’experimentació i evolució, que presenta una obra d’extrema complexitat, reflex en part de la seva personalitat, fet que permet presagiat i desitjar grans i interessants expectatives de futur pictòric.
L’obra de Krasmira Dimova, que presenta a Gal Art (ronda O’Donnell, 89 de Mataró) Sinphonia, obeeix a la més estricta noció acadèmica de l’abstracció: un llenguatge visual autònom, amb les seves pròpies significacions, que en general deixa de considerar justificada la representació figurativa, tot i que amb certs tocs de romanticisme, no pot evitar veure’s transportada cap a ella, com ho demostra Les bateaux bleus.
La seva experiència pictòrica es remunta a l’any 2003, on va participar en algunes exposicions a França i Ginebra, especialitzant-se en decoracions artístiques en hotels, restaurants i comerços. Treballa en format mig i gran, amb tècnica oli s/tela, utilitzant un pinzell ampli i lluminós, no dubtant en afegir altres tipus d’instrumentació artística.
Dimova, nascuda a la ciutat de Pleven (Bulgària),ofereix una paleta rica en continguts i en conceptes cromàtics, fet que li permet defugir de formes i arquetips, decantant-se de la realitat, i convidant a l’espectador a submergir-se en profunditats inexplorades, com si es tractés de l’abisme oceànic, on formes de vida unicel·lulars: Le jeux de poissons, desenvolupen la seva particular existència, en contrast amb Sinphonia, una obra on el domini del color és absolut, oferint la indescriptible sensació d’acaronar la música, mitjançant la potencia de línies de llum cromàtiques.
És important destacar la procedència búlgara d’aquesta artista; és un element clau per entendre una visió pictòrica de gran riquesa visual, que curiosament, només els artistes de països de l’Est d’Europa saben expressar. La seva formació artística autodidacta – tot i que disposa d’amplis estudis de restauració per a la conversació d’obres antigues –té un reflex en la seva obra, degut a algunes faltes d’equil·libri i plantejament, que si bé no l’eximeixen d’originalitat, si demostren certes imprecisions i modificacions en el moment de realitzar l’obra. Per exemple: De l’autre coté du loile, on la dispersa de contingut, Un secret o Une fete infinite, on malgrat la significació de l’abstracció, la indefinició es fa patent.
Tot i així, Dimova és una artista jove (36 anys), plena de dinamisme, amb idees i desitjos d’experimentació i evolució, que presenta una obra d’extrema complexitat, reflex en part de la seva personalitat, fet que permet presagiat i desitjar grans i interessants expectatives de futur pictòric.
No comments:
Post a Comment