L’ORQUESTRA TERRASSA-48 i L’ESCOLA DE LEIPZIG

INTERPRETACIÓ ( i II)

Una de les errades dels programes de mà que es facilita als assistents als concerts del Foment, és el fet de no esmentar els moviments composen l’obra, la qual cosa impedeix fer un seguiment més profund de la peça, i més tenint en compte el desconeixement de la mateixa a nivell d’oida, doncs com ja s’ha manifestat en més d’una ocasió en Cròniques... la majoria de composicions programades no són de les més conegudes pel gran públic.

Vives va indicar que la Serenata OP Posthum de Bruch en constava de cinc, però evidentment aquesta cronista accidental li va ser del tot impossible anotar-los tots, davant la ràpida lectura. Seria d’agrair que, sense desmereixer als musics de l’orquestra, constessin en programa les màximes dades possibles de les obres que s’interpreten.

No obstant, gràcies al magnífic treball de l’Orquestra Terrassa 48, varem poder gaudir d’una interpretació amb un traç excel·lent, compacitat orquestral, matitzacions molt dinàmiques i exquisides, i una gran claretat en el disseny. Com sempre, en Quim Termens va estar inspirat i dil·ligent en la direcció, fent arribar amb fermesa i polse habituals, aquesta elgant i carismàtica obra.

La suite per cordes de Janácek, que consta de sis moviments: Moderato, Adagio, Andante con moto, Presto, Adagio i Andante, és una de les peces més interpretades del compositor xec, i de la que afortunadament, aquesta cronista accidental disposa de dades. Coincidint totalment amb Joan Vives, és una obra molt atractiva pels seus timbres, i una gran profunditat i cromàtisme dels seus moviments. És una obra que va ser interpretada amb una gran soltesa. Tenint en compte que es tracta d’una composició de joventut, ja marca la naturalitat en que s’expressaria durant tota la seva vida, a través de melodies no exemptes de rugositat, però de gran contingut, amb moments molt lírics i sonoritats molt expressives.

Finalment la Serenata en sol M o 242 de Carl Reinecke, també amb sis moviment, va concloure el programa, seguint la tónica d’una magnífica interpretació, mostrant una profunditat de sentiments i emocions molt marcada, equilibri sense alteracions de sons, i una gran bellesa en el control dels estats orquestrals.

Una magnifica i romàntica vetllada, a plena satisfacció del poc nombrós públic, que va acabar amb un bis d’un dels moviments de la Serenata de Reinecke.