L’Associació dels Amics de la Ciutat de Mataró el passat dijous, 1 de juliol, va retre homenatge a la mezzosoprano Pilar Adan, que durant més de trenta cinc anys ha participat activa i constantment en la Missa de les Santes de Mossèn Blanch.
I amb 10 minuts de retard sobre l’horari previst – faltava l’homenatjada – Ricard Bonamusa, membre actiu de l’entitat organitzadora, va començar el torn d’intervencions davant d’un nombrós i envellit públic – el MTV (Mataró de Tota la Vida) - que va omplir de gom a gom la sala del Casal Aliança. Representants d’algunes entitats socials i culturals hi eren presents, i afortunadament, com que hi havia ple a l’Ajuntament, no hi havia cap polític de pes, doncs com que tots són líders i caps de grup municipal, quan hi ha esdeveniments d’aquesta mena, ves per on, no es poden fer la foto. Així que va ser un acte totalment ciutadà.
Diverses varen ser les entitats que es varen adherir a l’esdeveniment: Omnium Cultural, Escola Pia Santa Anna, la Fundació El Maresme, els solistes i el cor de la Missa de les Santes, l’IMAC (no podia deixar d’adherir-s’hi encara que en el fons als cervellets del PMC els hi rellisca tot això) i Fundació Caixa Laietana.
Bonamusa va llegir les cartes trameses per les entitats adscrites a l’acte de reconeixement, a part de fer esment de la tasca com a fisioterapeuta de Pilar Adan, titulada durant més de vint anys a la Fundació Maresme, on mentre ajudava a la rehabilitació de molts nens, no dubtava en cantar-lis una cançó.
També va recordar als diferents directors de la Missa de les Santes: Josep Canals, Lluís Carné, Josep González, o l’actual Jordi Lluc “per tirar endavant la festa d’avui”, així com el seu agraïment a Marcel Olm, Josep Fadó, Josep Ruiz i Montserrat Torruella per la seva presència a l’acte.
Bonamusa va acabar la seva intervenció tot fent esment d’una sèrie de dades biogràfiques de Pilar Adan: membre de l’Orfeo Mataroní, co-fundadora del Cor Madrigalista, Premi d’honor del Conservatori de Barcelona i des de l’any 1971 solista en la Missa de Mn. Blanch, fins a l’any 2008 “No anava a la platja ni menjava gelats fins desprès de les Santes” tal era la responsabilitat de Pilar Adan i la seva dedicació a aquesta partitura.
Tot seguit, el torn de paraula va correspondre al mestre Marcel Olm, qui amb una intervenció molt tendre i molt evocadora, també va fer esment d’algunes de les dades biogràfiques de la mezzosoprano, tot recordant alhora que es complien ja dotze anys de la mort de Jordi Arenas, de qui Adan freqüentava el seu cercle “Sobre el taud de Jordi Arenas, una emocionada Pilar Adan va cantar-li els versos d’en Punsola “No em va por la mort”.
Per al mestre Olm, qui sempre va fer parella artística amb Pilar Adan, la veu de la mezzo era “exquisida i plena de sensibilitat, molt adequada al Lieder i també al oratori”. I amb ella varen fer concerts per Madrid, Paris, Illes Balears. Al 1962 va participar en un homenatge a Lluís Millet. Al 1977 es va casar, comptant sempre amb el recolzament del seu marit en totes les seves activitats artístiques.
Marcel Olm va dedicar les seves darreres paraules a llegir algunes critiques referents a la veu de Pilar Adan, especialment la de Roger Alier, el conegut crític musical de La Vanguardia qui en referència a la gravació d’un CD va esmentar: “Una veu suau i sense estridències, amb caliu i esperit depurat”.
Pilar Adan també va col·laborar amb la campanya a favor d’un nou Liceu, desprès del seu incendi, tot participant en les sessions de cant que es feien cada dissabte a les 12 del migdia, en l’homenatge que el Centre Atlètic Laietània va retre a Mn. Cinto Verdaguer i un llarg etc. “Pilar Adan és escrupolosa i rigorosa en les seves actuacions. Mai hi van haver-hi ensurts, ni anècdotes que explicar. Mai vam perdre l’avió ni les maletes”.
La darrera de les intervencions va ser la del musicòleg Francesc Cortés, qui davant les dues intervencions precedents, no va fer cap dissertació, sino que ens va fer esment d’algunes anècdotes, al inrevés que el mestre Olm, li varen succeir amb Pilar Adan, quan feien bolos, és a dir, que treballaven per la BBC (Bodas, Banquetes i comuniones), sense però deixar d’explicar al públic els seus records inicials de Pilar Adan amb el mestre Olm, a l’Orfeó Mataroní, de la decisió de Jordi Arenas de fer un arranjament expressament per ella de la Missa de les Santes “malgrat l’acústica de llamp que ressona a la Capella del Roser”, i a la seva intervenció al Palau de la Música, l’any 1978, cantant la Missa de Mn. Blanch. “Si no haguéssim tingut a la Pilar Adan, l’haguéssim tingut que inventar”.
No comments:
Post a Comment