LA PINTURA, COM A TERAPIA, DISTRACCIÓ I PER UNA CAUSA NOBLE

Moltes vegades, no s’ha de ser un geni per frapar al ciutadà gris, que viu i treballa com pot, i que controlat pels impostos, disposa de pocs diners per invertir en art, i amb poques dades sobre darreres tendències. Els grans col·leccionistes en són pocs. Solen tenir un important capital per aquest tipus d’inversions, però és un món apart, de torre de marfil, conegut més d’un cop per certes extravagàncies que no pas per les seves col·leccions o reals coneixements artístics.

I en més d’una ocasió, el fet de pintar per distreure’s o evadir-se pot resultar relaxant, terapèutic – fins i tot alguns metges i psicòlegs ho recomanen - i sorprenent, doncs qui no diu que no portem el geni de la creativitat, i que durant molts anys ha estat amagat?

La Montse Riera Soler exposa fins a finals de juliol a la petita sala del Casal Aliança de l’ASLL: Natura viva. Més d’una vintena d’obres, en format petit principalment, i treballant oli s/tela. I ho fa per amor a l’art i a la Fundació Vicenç Ferrer, a qui anirà destinada la recaptació de les obres que vengui.

La seva obra és senzilla, sense pretensions, tremendament decorativa, frondosa i essencial basada en el paisatge natural, amb especial devoció per camps i boscs, sense descartar el seu encisament per les marines. La seva pinzellada és ràpida, determinant i nerviosa, fins a tal punt que no pot passar per acadèmies o escoles de belles arts. Fa tres anys que es dedica a la pintura i es totalment autodidacta. El fet de pintar l’ajuda a superar la seva fibromiàlgia i a expressar tot el seu univers interior. Va començar fa tres anys gràcies a un viatge a la Bretanya Francesa. Enamorada del paisatge i dels seus colors, tan bon punt va arribar a Mataró, es va decidir a pintar, amb la única base alguns coneixements apresos a l’escola.

No té un gran currículum, i el stabishment de la critica ferotge, els jurats experts i els gal·leristes selectes, refusaran sempre la seva obra. Però aquesta arriba al públic: votant, consumidor, amoïnat per pagar la hipoteca i conservar el lloc de treball, o que cada mes rebi la pensió de jubilació. És un fet primordial que molts grans i a vegades sobrevalorats genis de la pintura actual no aconsegueixen. La vitalitat d’una paleta lluminosa, flamant, plena d’esplendor, sedueix a l’espectador; aclaparats per les tenebres de la crisi i d’un futur incert, l’expressió d’alegria de l’obra de la Montse Riera, és un consol i una bona dosi d’energia positiva.