Fins el proper 26 de juliol d’enguany, el Museu Arxiu de Santa Maria presenta l’exposició Documentació, plànols i projectes de Santa Maria, que s’enquadra dins els actes de celebració del Mil·lenari de la parròquia.
El passat 25 d’abril, i amb una assistència d’una seixantena de persones, a destacar diferents regidors del grups municipal del PP i de IC-Verds, es va inaugurar la mostra, amb la presència de Ramon Bassas, regidor d’urbanisme en substitució de l’alcalde i de Mn. Joan Barat, rector de la basílica.
Remarcable va ser l’absència del regidor de cultura i del director del abans PMC i ara anomenat IMAC, així com la dels mitjans de comunicació de la ciutat, en clara demostració del poc interès que tenen per la historia local, per l’origen del que som, i per la seva difusió i informació als mataronins.
El director – president del Museu Arxiu de Santa Maria, Manel Salicrú va iniciar el torn d’intervencions tot destacant la seva satisfacció per la presentació d’aquesta mostra, destacant la divisió en dues parts de l’exhibició de documents - la Sala Polivalent del Museu Arxiu i la Capella dels Dolors – per tal de valorar més aquesta última. “És un veritable saló venecià. S’han tret els bancs, incorporats al segle XIX, fet que ens permet veure com era en origen la capella.”
Tot seguit, Salicrú va informar als assistents, de forma planera i exhaustiva, de les característiques i autors diferents plànols i projectes exposats en l’estatge, i dels documents que contenen les vitrines emplaçades a la capella dels Dolors, dades que formaran el context de la segona part d’aquesta crònica.
En acabar el seu parlament, va cedir la paraula a Ramon Bassas, qui en nom del consistori va agrair la invitació per veure aquesta “sala”, tot destacant la versatilitat d’usos de Santa Maria, “usos que ham anat adaptant amb la sensibilitat del temps, en construcció i reconstrucció”, tot reconeixent que era la primera vegada que ho veia d’aquesta forma. “És una bona ocasió per venir i disfrutar de la parròquia i altres peces i de venir a contemplar la capacitat de segmentar i poder mostrar la utilitat”.
Bassas va acabar el seu discurs amb el desig de que aquest Mil·lenari tingui més actes com aquest, tot destacant que cal “mirar al futur amb una passat com aquest, tan esplèndid”.
El torn d’intervencions va finalitzar amb Mossèn Joan Barat, que dins el seu estil planer i casolà al que ja ens té acostumats, va reivindicar el paper de l’església durant aquests mil anys, no tan sols parlant de Déu o de Jesucrist sinó que “abans la gent no sabia ni llegir ni escriure, ho feien els capellans, i estic content de que avui hagi passat tot això”.
Per descomptat, el rector de Santa Maria no se’n va estar de fer agafar consciència als presents de la restauració de la basílica, perquè “la casa cau, i si no l’arreclem, què deixarem a les futures generacions?. La culpa serà nostra. Tots plegats hem de treballar-hi i fer aquesta restauració”. I amb el missatge d’expandir la necessitat de conservació de la basílica, mossèn Barat va donar per conclòs el seu parlament i l’acte d’inauguració es va donar per acabat.
El passat 25 d’abril, i amb una assistència d’una seixantena de persones, a destacar diferents regidors del grups municipal del PP i de IC-Verds, es va inaugurar la mostra, amb la presència de Ramon Bassas, regidor d’urbanisme en substitució de l’alcalde i de Mn. Joan Barat, rector de la basílica.
Remarcable va ser l’absència del regidor de cultura i del director del abans PMC i ara anomenat IMAC, així com la dels mitjans de comunicació de la ciutat, en clara demostració del poc interès que tenen per la historia local, per l’origen del que som, i per la seva difusió i informació als mataronins.
El director – president del Museu Arxiu de Santa Maria, Manel Salicrú va iniciar el torn d’intervencions tot destacant la seva satisfacció per la presentació d’aquesta mostra, destacant la divisió en dues parts de l’exhibició de documents - la Sala Polivalent del Museu Arxiu i la Capella dels Dolors – per tal de valorar més aquesta última. “És un veritable saló venecià. S’han tret els bancs, incorporats al segle XIX, fet que ens permet veure com era en origen la capella.”
Tot seguit, Salicrú va informar als assistents, de forma planera i exhaustiva, de les característiques i autors diferents plànols i projectes exposats en l’estatge, i dels documents que contenen les vitrines emplaçades a la capella dels Dolors, dades que formaran el context de la segona part d’aquesta crònica.
En acabar el seu parlament, va cedir la paraula a Ramon Bassas, qui en nom del consistori va agrair la invitació per veure aquesta “sala”, tot destacant la versatilitat d’usos de Santa Maria, “usos que ham anat adaptant amb la sensibilitat del temps, en construcció i reconstrucció”, tot reconeixent que era la primera vegada que ho veia d’aquesta forma. “És una bona ocasió per venir i disfrutar de la parròquia i altres peces i de venir a contemplar la capacitat de segmentar i poder mostrar la utilitat”.
Bassas va acabar el seu discurs amb el desig de que aquest Mil·lenari tingui més actes com aquest, tot destacant que cal “mirar al futur amb una passat com aquest, tan esplèndid”.
El torn d’intervencions va finalitzar amb Mossèn Joan Barat, que dins el seu estil planer i casolà al que ja ens té acostumats, va reivindicar el paper de l’església durant aquests mil anys, no tan sols parlant de Déu o de Jesucrist sinó que “abans la gent no sabia ni llegir ni escriure, ho feien els capellans, i estic content de que avui hagi passat tot això”.
Per descomptat, el rector de Santa Maria no se’n va estar de fer agafar consciència als presents de la restauració de la basílica, perquè “la casa cau, i si no l’arreclem, què deixarem a les futures generacions?. La culpa serà nostra. Tots plegats hem de treballar-hi i fer aquesta restauració”. I amb el missatge d’expandir la necessitat de conservació de la basílica, mossèn Barat va donar per conclòs el seu parlament i l’acte d’inauguració es va donar per acabat.
No comments:
Post a Comment