Tal com s’ha comentant en l’apartat I, el director – president del Museu Arxiu de Santa Maria, Manel Salicrú va explicar amb amplitud i precisió dades en referència a l’exposició, tot destacant que el document més antic que es mostra es de l’any 1890 (en realitat del 1884), i es refereix als dibuixos que l’insigne arquitecte mataroní Emili Cabañes va fer per la capella del Sagrament.
També si troben exposats estudis longitudinals de la basílica, realitzats per Lluís Bonet i Garí l’any 1940, i també per Lluís Gallifa, i del baldaquí construït l’any 1950, per part d’arquitecte de Miquel Brullet.
Salicrú fent història, va fer incís en el document més antic conservat a Santa Maria. Correspon a l’any 1297, dos-cents noranta anys després del que es conserva a la catedral de Barcelona, el de la permuta de terrenys datada el 25 de març de 1008, i pel que s’estableix la parròquia.
“Es tracte d’un document sobre el delma del peix que es pescava a Mataró”. El Museu Arxiu també conserva cèdules de difunts i llibres d’actes i de constitució de diverses congregacions i confraries com la dels Dolors, del Roser, etc".
Pel que fa a la mostra exposada a la Capella dels Dolors, Salicrú es va referir a la vida parroquial de Santa Maria, a través dels llibres sagramentals de Baptismes, Matrimonis i Òbits, essent el més antic el llibre de baptismes de l’any 1508, per la qual cosa “celebrem els mil anys de l’establiment de la parròquia i els cinc-cents anys del llibre més antic que es conserva”. També va fer incidència sobre la conservació dels llibres de funeraria.
Per acabar de completar la mostra a la Capella dels Dolors, també si poden trobar cantorals de música sacra, doncs al llarg dels segles, Santa Maria va disposar d’una activa capella musical, on en més d’una ocasió, el poder administratiu emanat del Consell de la Universitat, més tard ajuntament, hi prenia part amb opinions força contundents. “Els cantorals estan escrits amb lletra grossa per tal de facilitar la seva lectura, doncs la pràctica de portar ulleres no era tan freqüent com ara, i es perdia visió”.
Finalment, el director – president del Museu Arxiu també va fer esment del manuscrit de la Missa de les Santes, de Mn. Blanch, tot i que no es del tot original, i del que s’entén com govern de la parròquia, una sèrie de volums que demostren els drets i deures del rector, que governava l’església, amb l’assistència del dret canònic. “També si troben devocionaris, missals, etc., entre ells un editat a l’Urgell durant el segle XVI, anterior al Concili de Trento”.
També si troben exposats estudis longitudinals de la basílica, realitzats per Lluís Bonet i Garí l’any 1940, i també per Lluís Gallifa, i del baldaquí construït l’any 1950, per part d’arquitecte de Miquel Brullet.
Salicrú fent història, va fer incís en el document més antic conservat a Santa Maria. Correspon a l’any 1297, dos-cents noranta anys després del que es conserva a la catedral de Barcelona, el de la permuta de terrenys datada el 25 de març de 1008, i pel que s’estableix la parròquia.
“Es tracte d’un document sobre el delma del peix que es pescava a Mataró”. El Museu Arxiu també conserva cèdules de difunts i llibres d’actes i de constitució de diverses congregacions i confraries com la dels Dolors, del Roser, etc".
Pel que fa a la mostra exposada a la Capella dels Dolors, Salicrú es va referir a la vida parroquial de Santa Maria, a través dels llibres sagramentals de Baptismes, Matrimonis i Òbits, essent el més antic el llibre de baptismes de l’any 1508, per la qual cosa “celebrem els mil anys de l’establiment de la parròquia i els cinc-cents anys del llibre més antic que es conserva”. També va fer incidència sobre la conservació dels llibres de funeraria.
Per acabar de completar la mostra a la Capella dels Dolors, també si poden trobar cantorals de música sacra, doncs al llarg dels segles, Santa Maria va disposar d’una activa capella musical, on en més d’una ocasió, el poder administratiu emanat del Consell de la Universitat, més tard ajuntament, hi prenia part amb opinions força contundents. “Els cantorals estan escrits amb lletra grossa per tal de facilitar la seva lectura, doncs la pràctica de portar ulleres no era tan freqüent com ara, i es perdia visió”.
Finalment, el director – president del Museu Arxiu també va fer esment del manuscrit de la Missa de les Santes, de Mn. Blanch, tot i que no es del tot original, i del que s’entén com govern de la parròquia, una sèrie de volums que demostren els drets i deures del rector, que governava l’església, amb l’assistència del dret canònic. “També si troben devocionaris, missals, etc., entre ells un editat a l’Urgell durant el segle XVI, anterior al Concili de Trento”.
No comments:
Post a Comment