L’Àmbit Zero de l’Ateneu Caixa Laietana, es va inaugurar el passat 10 d’abril amb l’exposició “Marta Duran: Retorn a la Natura”, una mostra al voltant d’una trentena d’obres, amb tractament d’oli sobre tela, destacant el mig i gran format, tot i que també hi ha alguns treballs en petit.
En nom de Caixa Laietana, el seu president, Jaume Boter de Palau, davant d’un auditori amb força gent relacionada amb el món de l’art, com és habitual, amics i familiars, va destacar la significació de la posada en marxa d’aquest nou espai cultural a Mataró, que en conjunt va iniciar el seu funcionament a finals del segle XX: “volem que sigui un centre d’art amb totes les exposicions i activitats”.
Boter també va realçar la importància d’aquest nou espai, “a peu de carrer” i del fet de guanyar i sumar espais per la cultura.
En referència a la mostra, va expressar la seva satisfacció de que sigui una artista mataronina qui ompli la sala, i també que sigui el director del Jardí Botànic de Barcelona, Josep M. Montserrat, qui en fes la introducció
Per a Boter, l’exposició “és una obra descriptiva i fàcil de copsar, davant d’una Natura que canvia a ritme constant”, fent també un recordatori al Dr. Pere Montserrat, a qui es va retre un homenatge en dies passats, per la seva preocupació pels espais verds.
Finalment, abans de felicitar a l’artista i donar la paraula al Dr. Josep Montserrat, el president de l’entitat d’estalvi, va denotar com a punt final a la seva intervenció que “Marta Duran reivindica la Natura. Recull la forma dels elements i l’abraça en la mirada crítica del paisatge desolat per l’home”.
El Dr. Montserrat, gens habituat al món de l’art, però si a xerrades i conferències força generoses i descriptives del seu àmbit de treball, va donar als presents una “classe magistral” coordinant la temàtica de l’obra exposada, amb les particularitats de la flora del Maresme.
Al principi de la seva intervenció, va recordar els temps de company d’estudis de biologia amb Marta Duran, als anys setanta, una època significativa pels esdeveniments polítics que succeïen en aquell moment, tot i que va reconèixer que “vam tenir sort perquè uns professors ens van obrir els ulls a un món nou per a nosaltres”, fent esment tot seguit de diferents noms, entre ells el d’Antoni Prevost.
Pel que fa a l’obra de Duran, Montserrat va reconèixer que “no se res d’art, però quan vaig veure els seus quadres em van impressionar. No soc un expert amb art, però crec que puc parlar de les emocions de la visió dels seus quadres”.
Per al director del Jardí Botànic de Barcelona, el títol de la mostra és suggerent, doncs el pinzell de l’artista, reflecteix les mirada sobre la natura, pròpia que la biologia vol mostrar. “la mirada de la Marta sobre la Natura insinua que les coses són molt més complexes del que sembla. L’horitzó s’allunya cada vegada més”.
Montserrat no se’n va estar de descriure les seves sentides impressions pels diferents quadres exposats, tot fent una reivindicació per a la conservació dels espais verds, i del fet de la llibertat que té l’artista en quan a la temàtica de l’obra, limitada tan sols per la tècnica i el format, però mai pel missatge: “La llibertat del tema és un acte únic i valuós”.
El biòleg, també va quedar molt impressionat pels quadres que reflecteixen boscs cremats, lo poc que es valoren els mateixos, i lo poc que també es valora la saviesa popular sorgida del coneixement dels arbres, tot reconeixent amb melangia que “el gestor únic del nostre paisatge és el foc”.
Finalment, el Dr. Montserrat va acabar la seva extensa intervenció, tot destacant que en l’obra de Marta Duran si troba exposada una bona mostra de la flora del Maresme, com els Lilliums (lliris) i les roses de dos dels seus quadres.
Marta Duran va continuar tot seguit el torn d’intervencions, amb els agraïments de rigor a l’entitat financera per haver-li donat l’oportunitat d’exposar, al Dr. Montserrat per haver atès la seva petició de presentació de la mostra, “desprès de no haver-nos vist des de fa trenta anys” i als presents per la seva assistència.
Finalment, els parlaments varen concloure amb Ramon Bassas, regidor d’Urbanisme de l’ajuntament, que amb un to formal i marcat pel protocol, va felicitar a Caixa Laietana per “dedicar l’espai a l’art”, felicitant als artistes en general.
Va destacar també un aspecte de la capital del Maresme relacionat amb al Natura “la ciutat de Mataró de ¾ parts del seu terme en zones verdes. Val la pena que una artista ens ho digui i ens ho mostri amb aquesta perplexitat”.
Seguint la pauta marcada per l’alcalde Baron en diferents esdeveniments d’aquest tipus, com darrerament va ser la inauguració de la mostra de Josep M. Codina, Bassas va fer esment a la vocació del consistori per als artistes: “s’estan movent coses i en mica en mica, a l’ajuntament estem fent per la cultura i l’art. Cal que la gent s’impliqui i valorar el que es propi de la ciutat”.
En nom de Caixa Laietana, el seu president, Jaume Boter de Palau, davant d’un auditori amb força gent relacionada amb el món de l’art, com és habitual, amics i familiars, va destacar la significació de la posada en marxa d’aquest nou espai cultural a Mataró, que en conjunt va iniciar el seu funcionament a finals del segle XX: “volem que sigui un centre d’art amb totes les exposicions i activitats”.
Boter també va realçar la importància d’aquest nou espai, “a peu de carrer” i del fet de guanyar i sumar espais per la cultura.
En referència a la mostra, va expressar la seva satisfacció de que sigui una artista mataronina qui ompli la sala, i també que sigui el director del Jardí Botànic de Barcelona, Josep M. Montserrat, qui en fes la introducció
Per a Boter, l’exposició “és una obra descriptiva i fàcil de copsar, davant d’una Natura que canvia a ritme constant”, fent també un recordatori al Dr. Pere Montserrat, a qui es va retre un homenatge en dies passats, per la seva preocupació pels espais verds.
Finalment, abans de felicitar a l’artista i donar la paraula al Dr. Josep Montserrat, el president de l’entitat d’estalvi, va denotar com a punt final a la seva intervenció que “Marta Duran reivindica la Natura. Recull la forma dels elements i l’abraça en la mirada crítica del paisatge desolat per l’home”.
El Dr. Montserrat, gens habituat al món de l’art, però si a xerrades i conferències força generoses i descriptives del seu àmbit de treball, va donar als presents una “classe magistral” coordinant la temàtica de l’obra exposada, amb les particularitats de la flora del Maresme.
Al principi de la seva intervenció, va recordar els temps de company d’estudis de biologia amb Marta Duran, als anys setanta, una època significativa pels esdeveniments polítics que succeïen en aquell moment, tot i que va reconèixer que “vam tenir sort perquè uns professors ens van obrir els ulls a un món nou per a nosaltres”, fent esment tot seguit de diferents noms, entre ells el d’Antoni Prevost.
Pel que fa a l’obra de Duran, Montserrat va reconèixer que “no se res d’art, però quan vaig veure els seus quadres em van impressionar. No soc un expert amb art, però crec que puc parlar de les emocions de la visió dels seus quadres”.
Per al director del Jardí Botànic de Barcelona, el títol de la mostra és suggerent, doncs el pinzell de l’artista, reflecteix les mirada sobre la natura, pròpia que la biologia vol mostrar. “la mirada de la Marta sobre la Natura insinua que les coses són molt més complexes del que sembla. L’horitzó s’allunya cada vegada més”.
Montserrat no se’n va estar de descriure les seves sentides impressions pels diferents quadres exposats, tot fent una reivindicació per a la conservació dels espais verds, i del fet de la llibertat que té l’artista en quan a la temàtica de l’obra, limitada tan sols per la tècnica i el format, però mai pel missatge: “La llibertat del tema és un acte únic i valuós”.
El biòleg, també va quedar molt impressionat pels quadres que reflecteixen boscs cremats, lo poc que es valoren els mateixos, i lo poc que també es valora la saviesa popular sorgida del coneixement dels arbres, tot reconeixent amb melangia que “el gestor únic del nostre paisatge és el foc”.
Finalment, el Dr. Montserrat va acabar la seva extensa intervenció, tot destacant que en l’obra de Marta Duran si troba exposada una bona mostra de la flora del Maresme, com els Lilliums (lliris) i les roses de dos dels seus quadres.
Marta Duran va continuar tot seguit el torn d’intervencions, amb els agraïments de rigor a l’entitat financera per haver-li donat l’oportunitat d’exposar, al Dr. Montserrat per haver atès la seva petició de presentació de la mostra, “desprès de no haver-nos vist des de fa trenta anys” i als presents per la seva assistència.
Finalment, els parlaments varen concloure amb Ramon Bassas, regidor d’Urbanisme de l’ajuntament, que amb un to formal i marcat pel protocol, va felicitar a Caixa Laietana per “dedicar l’espai a l’art”, felicitant als artistes en general.
Va destacar també un aspecte de la capital del Maresme relacionat amb al Natura “la ciutat de Mataró de ¾ parts del seu terme en zones verdes. Val la pena que una artista ens ho digui i ens ho mostri amb aquesta perplexitat”.
Seguint la pauta marcada per l’alcalde Baron en diferents esdeveniments d’aquest tipus, com darrerament va ser la inauguració de la mostra de Josep M. Codina, Bassas va fer esment a la vocació del consistori per als artistes: “s’estan movent coses i en mica en mica, a l’ajuntament estem fent per la cultura i l’art. Cal que la gent s’impliqui i valorar el que es propi de la ciutat”.
No comments:
Post a Comment