Coneguda artísticament com Mercèro, aquesta barcelonina nascuda al 1957, i amb vinculacions amb al comarca del Maresme, exposa fins al proper 26 d’abril a la Sala d’Exposicions de l’ASLL – C/Bonaire, 25 baixos - una mostra de prop d’una trentena d’obres que porta per títol “Moments”.
Mercèro és d’una personalitat inquieta i bellugadissa; té l’energia a flor de pell, fet que es palpa tot veient la seva obra, absolutament potent, vibrant, gens intimista, no li fa falta, perquè pinta el que veu sota un prisma ple de força que el visitant capta des del primer moment.
És absolutament polifacètica en quan al tractament de la seva obra; tècnica mixta, utilitzant tant cartró, com roba de sac, peces de ventalls, ferro, etc. També tracte l’acrílic i l’oli. Amb totes les vessants emprades, el resultat es consistent, acurat, amb domini absolut del material i la matèria.
“He tingut set mestres al llarg del temps i de cada ú i això m’ha obligat a pintar sempre diferent”.
L’aprenentatge ha estat profitós, doncs el que sense cap mena de dubte frapa és la versatilitat de la seva obra: abstracte i figuratiu, tractant amb la mateixa potència i sentiment ambdues formes.
El seu cromatisme es basa principalment amb els ocres, en diverses textures i matisos. També s’observen grisos i blancs. algunes taques de groc i traces amb verd, i gens de vermell, doncs segons ens confessa, no li agrada. El seu traç, ample, vigorós, actiu i ric en contingut i amb expressió. Espais i volums coordinats; l’objecte o l’abstracció abracen tot el quadre. Treballa amb petit i mig format, tot i que, tal com va comentar, li encantaria treballar amb mides molt més grans.
La mostra exposada es d’una gran varietat i absolutament contrastant. Així observem el seny de Gerro amb flors amb la rauxa de La tempesta, la feminitat de Barret o de Vànol trencat amb la profunditat Alba, i la melangia de Sabates velles, la tendresa de àmfores amb tulipes amb l’energia i intensitat de El vol de les aus, i sense deixar de fer esment a la música i els instruments, obra plena de fascinació en amb tocs de figuratiu, l'abstracció reflecteix amb plenitud l'ànima de l'artista.
És aquesta una exposició sense indiferències, que es contempla amb satisfacció i sorpresa, plena de diversitat, sense uniformes i on s’intueix que l’artista evolucionarà cap a formes d’expressió sempre potents, plenes de creativitat i d’imaginació sense límits.
Mercèro és d’una personalitat inquieta i bellugadissa; té l’energia a flor de pell, fet que es palpa tot veient la seva obra, absolutament potent, vibrant, gens intimista, no li fa falta, perquè pinta el que veu sota un prisma ple de força que el visitant capta des del primer moment.
És absolutament polifacètica en quan al tractament de la seva obra; tècnica mixta, utilitzant tant cartró, com roba de sac, peces de ventalls, ferro, etc. També tracte l’acrílic i l’oli. Amb totes les vessants emprades, el resultat es consistent, acurat, amb domini absolut del material i la matèria.
“He tingut set mestres al llarg del temps i de cada ú i això m’ha obligat a pintar sempre diferent”.
L’aprenentatge ha estat profitós, doncs el que sense cap mena de dubte frapa és la versatilitat de la seva obra: abstracte i figuratiu, tractant amb la mateixa potència i sentiment ambdues formes.
El seu cromatisme es basa principalment amb els ocres, en diverses textures i matisos. També s’observen grisos i blancs. algunes taques de groc i traces amb verd, i gens de vermell, doncs segons ens confessa, no li agrada. El seu traç, ample, vigorós, actiu i ric en contingut i amb expressió. Espais i volums coordinats; l’objecte o l’abstracció abracen tot el quadre. Treballa amb petit i mig format, tot i que, tal com va comentar, li encantaria treballar amb mides molt més grans.
La mostra exposada es d’una gran varietat i absolutament contrastant. Així observem el seny de Gerro amb flors amb la rauxa de La tempesta, la feminitat de Barret o de Vànol trencat amb la profunditat Alba, i la melangia de Sabates velles, la tendresa de àmfores amb tulipes amb l’energia i intensitat de El vol de les aus, i sense deixar de fer esment a la música i els instruments, obra plena de fascinació en amb tocs de figuratiu, l'abstracció reflecteix amb plenitud l'ànima de l'artista.
És aquesta una exposició sense indiferències, que es contempla amb satisfacció i sorpresa, plena de diversitat, sense uniformes i on s’intueix que l’artista evolucionarà cap a formes d’expressió sempre potents, plenes de creativitat i d’imaginació sense límits.
No comments:
Post a Comment