Ramon Reixach va donar pas tot seguit al segon dels punts de la seva conferència “Europa i Mataró són inexplicables sense el cristianisme, no només pels testimonis artístics que ens han deixat els segles pretèrits sinó per la influència en el que aparentment no es veu. L’humanisme transcendent cristià ha amarat i amara bona part del ideal de família més comú entre nosaltres com també els principis fonamentals que hi ha darrera la majoria el nostre ordenament jurídic. A casa nostre tenim moltes dificultats per reconèixer que la utopia cristiana, que no quimera, és origen de les més nobles de les aspiracions de la nostra societat occidental, també a nivell local. Què ha impossibilitat aquest reconeixement que ens aboca a no poder-nos definir?"
Per a Reixach, en resposta a aquesta pregunta, d’una banda hi ha , la filosofia de la història de la Il·lustració dels segles XVIII i XIX ens va presentar la història europea com un procés d’emancipació de la raó respecte d’una Edat Mitjana obscurantista per culpa d’una Església que hauria adulterat el cristianisme primitiu. Al que s’ha esmentat, també hi cal afegir la filosofia de la història marxistes dels segles XIX i XX “que ens va presentar la història com un procés d’emancipació dels explotats contra els explotadors i el cristianisme com a opi del poble. El problema aquí està que no hi hagut cap altre institució a Europa que no sigui l’Església i en especial la catòlica que hagi insistit tant en reivindicar la igualtat de la dignitat de tot ésser humà fins i tot la dels més desafavorits i maltractats” . I finalment, La filosofia de la història del tradicionalisme catòlic tampoc va posar les coses fàcils. “Aquesta interpretació de la història europea, que ja es pot observar a començament del segle XIX, amb romàntics com Chateaubriand, tendeix a idealitzar l’autenticitat de tots els aspectes de la vida d’una societat que s’autoanomena cristiana”.
Segons Reixach, el cristianisme i especialment el catolicisme no negava ni nega ni destrueix la creativitat humana ni la seva autonomia ni els seus fruits: les diverses formes polítiques, econòmiques o culturals, mai negades per se. El cristianisme no descobrirà la validesa de la raó, ni inventarà la família, ni el Dret, ni les escoles, ni l’assistència social, ni la democràcia, ni el lliure mercat
Santa Maria va acollir fins i tot físicament els gremis de Mataró, origen de les capelles laterals adossades a la nau central. Els beneficis sobre la comunitat que oferien en l’esfera de l’ordenació de la producció i de la protecció dels seus membres més indefensos.“No ho van tenir els catòlics i mossens més desperts de Santa Maria i ara ja de Sant Josep, com Joaquim Coll i Regàs, per defensar que el camí eren les reformes socials y laborals per millorar les condicions del proletariat. No ho van tenir fàcil perquè això significava trencar el cercle viciós a que havia portat la pèrdua dels béns eclesiàstics rendibles amb la desamortització de 1835 del govern liberal progressista de Mendizábal. Perduda la independència econòmica l’Església a Espanya havia de demanar almoina per poder portar a terme la seva missió i obres i ho havia de fer-ho a la burgesia, a qui ara a més de li demanava que canviés el seu pensament econòmic ultraliberal.
Per a Reixach, en resposta a aquesta pregunta, d’una banda hi ha , la filosofia de la història de la Il·lustració dels segles XVIII i XIX ens va presentar la història europea com un procés d’emancipació de la raó respecte d’una Edat Mitjana obscurantista per culpa d’una Església que hauria adulterat el cristianisme primitiu. Al que s’ha esmentat, també hi cal afegir la filosofia de la història marxistes dels segles XIX i XX “que ens va presentar la història com un procés d’emancipació dels explotats contra els explotadors i el cristianisme com a opi del poble. El problema aquí està que no hi hagut cap altre institució a Europa que no sigui l’Església i en especial la catòlica que hagi insistit tant en reivindicar la igualtat de la dignitat de tot ésser humà fins i tot la dels més desafavorits i maltractats” . I finalment, La filosofia de la història del tradicionalisme catòlic tampoc va posar les coses fàcils. “Aquesta interpretació de la història europea, que ja es pot observar a començament del segle XIX, amb romàntics com Chateaubriand, tendeix a idealitzar l’autenticitat de tots els aspectes de la vida d’una societat que s’autoanomena cristiana”.
Segons Reixach, el cristianisme i especialment el catolicisme no negava ni nega ni destrueix la creativitat humana ni la seva autonomia ni els seus fruits: les diverses formes polítiques, econòmiques o culturals, mai negades per se. El cristianisme no descobrirà la validesa de la raó, ni inventarà la família, ni el Dret, ni les escoles, ni l’assistència social, ni la democràcia, ni el lliure mercat
Santa Maria va acollir fins i tot físicament els gremis de Mataró, origen de les capelles laterals adossades a la nau central. Els beneficis sobre la comunitat que oferien en l’esfera de l’ordenació de la producció i de la protecció dels seus membres més indefensos.“No ho van tenir els catòlics i mossens més desperts de Santa Maria i ara ja de Sant Josep, com Joaquim Coll i Regàs, per defensar que el camí eren les reformes socials y laborals per millorar les condicions del proletariat. No ho van tenir fàcil perquè això significava trencar el cercle viciós a que havia portat la pèrdua dels béns eclesiàstics rendibles amb la desamortització de 1835 del govern liberal progressista de Mendizábal. Perduda la independència econòmica l’Església a Espanya havia de demanar almoina per poder portar a terme la seva missió i obres i ho havia de fer-ho a la burgesia, a qui ara a més de li demanava que canviés el seu pensament econòmic ultraliberal.
Aquests catòlics seglars i mossens mataronins (Mas, Cabañas, Valdé, Girbau, Mayol, Palau etc...), sovint ignorats i valents per denunciar aquest cercle viciós, que demanaven més independència econòmica tant per l’Església com pel proletariat, per poder construir la societat sobre les bases de la justícia i no sobre la caritat mal entesa, es van sumar al moviment de la Democràcia Cristiana europea. Aquests, conjuntament amb els proto-socialdemòcrates o socialistes no revolucionaris d’abans del 1936, són els veritables precedents o pares locals de la nostra economia social de mercat”.
L’excursionisme i els primers esplais juvenils mataronins van néixer a Mataró gràcies als seglars catòlics i als mossens més actius de Santa Maria. L'hospital de malalts pobres, empestats i pelegrins de Santa Magdalena va ser creat pel Consell de la Universitat de Mataró, el consell municipal, en aquesta casa. Com era un edifici de la seva titularitat, va acabar també acollint les reunions del propi Consell, que fins a mitjans del segle XVI tenien lloc a l'interior de Santa Maria. Els asils de gent gran, com els hospitals, van ser institucions per a pobres fins a la meitat del segle XX. El primer de Mataró, el de dones de Sant Josep, fundat el 1846, va ser iniciativa de l'Ajuntament. El segon, el d'homes i dones de la Llar Cabanelles, va néixer el 1874 de la concreció que del llegat testamentari d'Antoni Martí Cabanelles van fer els seus marmessors, tots ells vinculats a Santa Maria.
No comments:
Post a Comment