CA L'ARENAS – ESTANCES PÚBLIQUES I CAMBRES PRIVADES

Fins al proper 3 de maig, la Sala 1 de Ca l'Arenas acull una particular, i quasi curiosa exposició: mobles d'estil isabelí procedents de la Casa Turull, seu de l'actual Museu d'Art de Sabadell.

No és una exposició qualsevol; és entrar dins l'encís d'una època desapareguda i a la pràctica, ignorada en l'actualitat pel corrent de la gent, i que de ben segur hagués fet les delícies de Jordi Arenas, doncs bo i temps amb anys de diferència, l'elegància de l'estança presentada no deixa de ser una mostra de bon gust, de solidesa econòmica i de la llibertat que disposaven les classes benestants, únic privilegi del que en realitat se'n podia gaudir, segons diria Francçois René de Chateaubriand en les seves conegudes Memòries d'ultratomba.

El conjunt és molt encertat i si bé la tapisseria de les cadires isabelines denota prestància, l'exquisidesa del pintant de la taula rodona, i la seva manufactura, deixa absolutament bocabadat, conjuntament amb el rellotge de marbre i porcellana. Un brodat emarcat de la filla de Can Turull és una bona mostra tant d'artesania com del respecte que la família representava.

Les pintures exhibides, retrats molt professionals que denoten l'estil burgés del Sr. Turull, - una forma de posar pràctica, seriosa, sense floritures per demostrar exclusivament poder econòmic, i ja ni havia prou – són una visió perfecte d'una Catalunya que s'anava aposentant a tots els nivells i que es preparava per tenir molt més pes específic a la resta de l'estat.

Una mostra absolutament recomanable pel que s'acaba d'esmentar, i per ser una exposició de mobles, elements aquests poc donats a ser mostrats per les nostres contrades – jo no en recordo cap – i més aviat exhibits en exposicions de brocanters.