“L'humor més audaç per l'espectador més intel·ligent”. Amb permís del lema de la famosa revista satírica La Codorniz d'entre els anys 40 i 80 del segle passat (La revista más audaz para el lector más inteligente), l'humor dels dibuixos de Bartra és d'un sarcasme i causticitat absoluts, i podria perfectament enquadrar-se amb el tarannà de l'esmentada publicació.
Ple de detalls únics que fa que l'espectador hagi de fer l'esforç de parar atenció a cada una de les obres - en algunes, fins i tot si pot mirar amb lupa - perquè a totes no tan sols hi ha minuciositat, sinó humor de tots els estils, amb una bona dosi de “mala llet” generalitzada.
Bartra no se n'està de fer una crítica a la societat; masses misèries de la mateixa ha pogut copsar a través de la seva professió. La seva mirada d'advocat, el seu traç, àgil i dinàmic, la idea de moviment constant dels seus dibuixos, que en alguns cassos recorden al Submarí groc dels Beatles, i les batalles entre els blaus i els vermells, fa que l'obra de Bartra pugui i sigui encabida com una branca més de l'art.
Però si el dibuix és acre i corrosiu, els títols no tenen pèrdua, doncs arrodoneixen la provocació i la mordacitat de l'obra Bartriana. Aixi podem trobar la “Neteja”, on una imatge grotesca ens mostra com es tractada en molts cops la música. “Delicatessen o assajant un do de pit”, on un penjat intenta llegir un discurs. La lascívia de “Caça Papallones” o l'enrenou quasi teatral de “Paisatge portuari” són, entre d'altres, un bon exemple de l'aguda crítica de Bartra al món que li ha tocat viure, i del que n'ha sabut extreure un excel·lent sentit de l'humor per a gaudi de parroquians i nous coneixedors de la seva obra.
No comments:
Post a Comment