El visitant es troba davant una pintura que sobta, impacte, que no ens mostra ni detalls ni precisions. És una obra dura, punyent, incisiva, de pocs cromatismes, quasi d'anàlisi psicològic. Villafane és el contrast de la resta d'artistes presents. Està “emprenyat” amb el món i no se n'està de manifestar-ho de la manera que un artista ho pot fer-ho: amb la seva pintura como a senyera de la seva disconformitat.
No hi ha idealismes que valguin: el món és un desgavell on l'ésser humà tan sols és un miratge, un número, presoner d'una època de decadència.
Villafane no dona títol a les seves obres, les enumera amb tota la impersonalitat que representa, com si es tractés del DNI o d'un compte bancari: 28/9.2008 – 32-2008 – 38.2008 o 22-2007 una obra plena de contrastos, duresa i complexitats.
En conjunt, l'encert de la mostra és innegable, amb gran qualitat i nivell. El contrast d'estils permet a l'espectador conèixer no tan sols que fan quatre joves artistes, sinó contrastar i comparar avantguardes amb surrealisme, figuració i realisme. Quatre estils ben diferents i tots són art.
No comments:
Post a Comment