PEPE NOVELLAS: IRONIA FINS AL FINAL – PARLAMENTS (I)

Una munió de mataronins varen acudir a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mataró, el passat divendres, 6 de març, per inaugurar la darrera exposició de Josep Novellas: La Belle E.P.O.C (Enfermetat Pulmonar Oclusiva Crònica), que organitza l'Associació Sant Lluc per l'Art, i que té a Teresa Roig com encarregada de la mateixa.

Molts amics, familiars, artistes, ex-alumnes, personalitats de diverses entitats culturals i fins i tot mitjans de comunicació, i no podien faltar els polítics de torn, regidors de l'ajuntament (PSC - CiU), tots plegats vestits majoritàriament amb predomini dels colors foscos, varen acudir a aquesta darrera mostra, on es presenten dibuixos, col·lages, un triptic i una obra inacabada corresponent a aquesta darrera etapa, i on Novellas, amb la seva ironia i sentit de l'humor, va deixar fluir la seva imaginació i el seu mestratge.

Antoni Floriach, vocal territorial i delegat, en nom del Col·legi d'Aparelladors va donar la benvinguda als presents, tot mostrant la seva satisfacció per aquest acte d'homenatge i per la pròpia exposició.

Tot seguit, va cedir la paraula a Antoni Luis, president de l'ASLL, que amb semblant emocionat es va adreçar als assistents, i en base a la lectura del seu discurs, va donar simbòlicament una abraçada per assistir a la darrera exposició de Novellas, donant les gràcies a la família per la seva col·laboració en la mateixa així com a les personalitats presents, amics i deixebles.

Passant tot seguit a comentar la mostra, “d'obres pòstumes de la força artística de Pepe Novellas”, en va destacar la il·lusió que li feia a l'artista aquesta exposició, de la qual se li va informar en un moment en que semblava que la malaltia evolucionava favorablement. “Per a Novellas, l'art va ser la millor medicina”.

Va comentar el fet d'exhibir la darrera obra – inacabada – de l'artista, presentada amb especial benvolença per part de la família, i la tasca de Teresa Roig, ex-alumna de Novellas i “veritable ànima d'aquesta exposició”, i de la que va donar lectura a les seves paraules, les quals no es va atrevir a pronunciar ella mateixa per temor a l'emotivitat del moment: “No puc deixar de recordar al mestre i a l'amic, i a lo enriquidor de les seves lliçons ...” El text de Roig també va fer esment de la senzillesa, sentit de l'humor i ironia de Novellas, del fet de fugir dels grans temes, de la calidesa que expressava, i de la fortuna d'haver gaudit del seu mestratge.

“Amic Josep, estimat Pepe, que el teu mestratge tingui els seus fruits”. Amb aquestes sensibles paraules, Luis va cedir el torn al critic d'art Pere Pascual, qui va iniciar la seva intervenció recordant que fa un mes i i mig va presentar a la Rosa Codina i Esteva, i li varen comunicar que la següent seria la d'en Pepe, i li varen demanar de fer la presentació, la qual cosa li va omplir de joia. “A en Pepe no li podia negar res”

Pascual va acceptar la convidada “Un era més sever que aquest dibuixos al hospital, doncs es tracta d'una obra de grans disgustos, però de gran qualitat i força. És un gran honor presentar-la, però per la ciutadania, no s'hauria d'haver presentat mai, però és la millor presentació de totes. Els artistes no moren mai, viuen en les seves obres...”

Pascual en va destacar de l'obra de Novellas – un total de 20 peces composen l'exposició - el fet de ser el viu reflex del seu personatge, i va defendre el dibuix en general, doncs “no és una obra menor. El dibuix és el fil unitari de tota la obra d'en Pepe”.

Pascual va recordar la primera exposició de Novellas a la Galeria Tertre, destacant l'admiració de l'artista per Francis Bacon: “la imatge era colpidora”, i va explicar als presents com la pintura sincopada de Novellas procedia de la imatge que l'artista tenia en veure passar el metro, doncs ell va fer la mili als ferrocarrils. “En Pepe s'ha retratat ell mateix, mostrant dubtes, amors tendències... dins una carga artística, anímica i espiritual, plena de mirades...”

Dins l'obra exposada, en va destacar el tríptic, el darrer de la seva vida. “Es podria fer un homenatge tan sols amb els tríptics que de tota mena ha fet: gastronomia, circ, amor, desamor i un llarg etc.

“Es un artísta importantíssim. Ens dona tota la seva força, intensitat i saviesa. Gràcies Pepe per fer-nos entendre a tots que l'art...” L'emoció fruia amb força de Pascual, i forts varen ser els aplaudiments que va rebre.

I així es tenia que donar per conclosa la presentació, amb el sentiment de tots pel traspàs de Novellas, però amb la joia del seu llegat i mestratge. No obstant no va ser així; el polític de torn no podia deixar perdre el fet de no fer-se la foto. I el primer tinent d'alcalde Ramon Bassas, no se'n va estar d'aprofitar l'ocasió.

Poc dotat per l'oratòria – i mira que porta anys al govern municipal. Des d'aquí li recomanem la lectura De Oratore de Marc Tuli Ciceró, o també una bona repassada a les seves famoses Catilinàries – afortunadament amb paraules breus, va donar les gràcies en nom de la ciutat a Novellas per la seva intenssíssima vida, dedicant-li els típics i tòpics mots de glosa a l'artista. Va també, agrair a la família la seva bona predisposició per aquesta mostra, i va comentar la importància del valor terapèutic de l'art, imaginant-se a en Pepe avorrit, intentat trobar en l'art una forma de passar el temps.

El xicot no sabia que dir, no portava ni quatre apunts. Però al final va concloure amb un “veiem que hi ha capacitat de sorgir i ressorgir... En Pepe ens ho mostra... Poder reflexionar amb aquest llegat. En Pepe viu intensament entre nosaltres desprès de la seva mort”.

Del que no va fer esment el primer Tinent d'alcalde és d'una possible antològica a futur.