El diccionari defineix com passió: un sentiment violent que pertorba l'ànim. En absolut hi ha violència en Passió pel dibuix, però sí una inusitada força creativa de cinc dones. Tres d'elles, curiosament han triat per exposar, obres relacionades amb el món vegetal. Resulta absolutament encisador contemplar les diferents universos exposats, tenint tan sols com a nexe d'unió el fet de ser dones.
Catherine Lorton és la sofisticació d'aquesta mostra. Elegant, exquisida, minuciosa i precisa. Atrau la seva obra tant per la dificultat tècnica com per l'excel·lent desenvolupament que li ha sabut donar. L'obra presentada es podria qualificar de “rococó”, per la complexitat emprada, però en absolut és recarregada. Senzillament té un toc de distinció, poc habitual dins el relativisme imperant en el món de l'art.
Laura Sánchez presenta un interessant contrast d'obra: la base tècnica – mesurada i equilibrada – i l'artística, com a resultat final de l'estudi realitzat. És una presentació original que permet apreciar la dificultat del dibuix, de traspassar a paper un objecte, o una planta. Un admirable treball, que cal valorar davant l'abstracció, en molts cops en base tècnica, però de desenvolupament marcadament anàrquic, més basat en l'impacte visual, el color o les deformades formes, que no l'equilibri i el detall. S'ha d'agrair a Laura Sánchez aquesta presentació formativa e informativa.
Violeta Camaño surt del nexe del món vegetal de la mostra i es dedica al retrat, en aquest cas, de dones de procedència llunyana, probablement indígenes de Sud-amèrica, convidant-nos a la introspecció que implica un rostre o figura humana. La seva tècnica és més simple, més fotogràfica, utilitzant la sanguina com a color únic, lo que li permet augmentar la sensació dramàtica dels retrats, presentant una obra amb traces reivindicatives de dones infravalorades.
Laia Arnau mostra un treball ple d'encís, de màgia, de mons onírics, de somnis i de desitjos. És un treball que sota la imatge d'agradable visió, quasi d'entorn infantil, exhibeix particularitats psicològiques, des de la perspectiva de l'estudi de la ment, en base al sentit de la curiositat. També cal afegir que el seu tarannà en algun dibuix recorda l'entorn del segle XVIII, amb la creació de l'enciclopèdia. Alguns dels seus treballs, sembla que expliquin les característiques de les plantes, de forma il·lustrativa i didàctica. Una forma molt original, per cert.
Finalment, Anna García, és pot ser, la més academicista de totes. Les seves natures mortes, senzilles, de línies marcades, amb traç ferm i simplicitat d'expressió, contrasten amb dos dibuixos de paisatge urbà, fred i distant, on abunden rectitud de línies, i on la distància i la planor van aparellats. Quasi semblen plànols d'aparellador, però mostren a una artista a la recerca d'un desenvolupament i d'un estil propis, i que assoleix dignament els reptes que se li plantegen.
En conjunt, contrastos molt definits entre totes cinc dibuixants, la qual cosa permet a l'espectador aprofundir en el significat, la creativitat i la percepció tècnica del dibuix.
L'exposició romandrà oberta fins al proper 4 d'octubre.
No comments:
Post a Comment