La 63ena. Edició de la Col·lectiva Sant Lluc d'enguany, es va inaugurar el passat dijous, 17 de setembre, amb la habitual gran afluència de públic – 90 obres exposades donen joc a com a mínim la presència de 90 persones i acompanyants – en una mostra que generalment és l'inici real de la temporada – tot i que l'entitat s'avança en petites exposicions a diferents sales – però, pel gran públic, menys aficionat al món de l'art, sol tenir per tradició visita la mostra.
Naturalment, no hi podien faltar autoritats; l'alcalde, ja és habitual, per alguna cosa li paguem el sou. Però la novetat ha estat el president de l'IMAC (i per què em continua sonant a Fira de Mostres aquest nom?) Sergi Penedès. Oh Miracle!!!. Nooooooooo!!!!. És que feia “doblete”, perquè a les vuit del vespre, el Museu de Mataró inaugurava l'exposició “La missió arqueològica del 1907 als Pirineus” presentada per l'entitat d'estalvi número 1 La Caixa - quina casualitat, no hi havia més dies!. (Competència deslleial o pot ser hem de tenir bons tractes, no fos cas que s'hagi de negociar préstecs? (És broma, eh))
I ara, la part seriosa. El torn de discursos va anar a càrrec en primer lloc de Jordi Betran, vice-president de Caixa Laietana, en substitució de Jaume Boter, donant la benvinguda als presents, remarcant el suport de l'entitat d'estalvi a la mostra, per recordar tot seguit els inicis de la mateixa – any 1946, el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat, on de 120 artistes presentats, se n'han triat 90, i del fet que any rera any any no varia: “l'expectació dels artistes que cada anys s'enfronten a nous reptes i al públic, doncs és una de les mostres més visitades”. Per a Bertran, “la gràcia de l'exposició està en la diversitat: pintura, escultura, gravat, esmalt, etc.” Destacant que la mostra “és un territori a descobrir” i el fet que la col·lectiva ens permet trobar artistes que ja no hi són i descobrir nous talents, Bertran va acabar el seu discurs remarcant l'inici de la temporada artística amb la Sant Lluc.
I seguidament, Parés de Mataró, que no se'n va estar de gaudir dels famosos quinze minuts de glòria de Warhol, això si, amb tarannà casolà, adreçant-se als presents, com “antic santlluquero se m'ha convidat a fer el parlament”, agraint tot seguit a la presència del públic, l'organització i suport de les entitats, i atenció, senyores i senyors, no s'ho perdin “de funcionaris municipals” (afortunadament aquesta mostra els esmentats funcionaris no hi posen la grapa, perquè el més segur és que l'espifiarien. Ja em tenim prou amb Can Palauet i Ca l'Arenas).
Parés va recordar com abans l'Ateneu era l'antic teatre Borràs “on fa anys si feia cinema, teatre, revista, circ... i l'espectacle continua”. No se'n va estar el pintor d'esmentar la tasca d'Antoni Luis com a president de l'entitat, i de fer un repàs per la trajectòria i diferents activitats fins “ara, al Col·legi d'Aparelladors, on des dels seus finestrals es veuen les runes de Can Xammar, on es va trobar la Venus de Mataró”
Recordant antigues dites com “el foc té aturador que l'aigua no”, (...) “qui vulgui engabiar la creativitat en sortirà ben escaldat”. tot donant voltes a la tasca de l'artista i les seves dificultats, va posar molt d'emfàsi en la llibertat “La llibertat dels artistes és la nostra eina de treball” . També va agrair a la seva àvia que el portés a la primera Sant Lluc, on era tan menut que tan sols recorda el terra polsós, com també va fer referència a les diferents tertúlies de la ciutat Can Mas Conchello, Can Fité, Ca l'Arenas, etc.,
Finalment, Parés de Mataró, tot agafant el programa de mà de la Sant Lluc del 1983, va llegir alguns dels seus paràgrafs, entre ells el que feia esment a la mostra “55 PINTORS PER UN RECORD”, a la memòria de Jaume Arenas, artista pintor i de Pere Pascual, escriptor i crític d'art. En el mateix programa Pere Pascual i Martí, fill de l'homenatjat, en va escriure “Sant Lluc és patró dels artistes i alhora dels pallassos” (...)
Parés de Mataró va acabar la seva intervenció llegint precisament el final de la d'en Pascual (... Que mai més hàgim de pensar en un Sant Lluc patró dels pallassos. Dels artistes SEMPRE)
L'acte va continuar amb el lliurament de paletes i diplomes acreditatius. La paleta de plata, aquest any ha estat per Antoni Luis, per haver estat participant de la Col·lectiva Sant Lluc durant vint i cinc anys, com a altres artistes abans que ell se'ls hi ha reconegut. No pel fet de ser president de l'entitat.
Els diplomes acreditatius varen ser per Anna Garcia i Marc Sala, els dos joves seleccionats d'enguany, menors de trenta anys.
I els discursos no es podien acabar sense el de l'alcalde – el del president de l'Entitat, per motius obvis, no hi va constar – I Baron va engegar la verborrea informant-nos que “aquesta és la setmana de tornar a la normalitat, la mainada a l'escola, de començar el curs artístic i la fita imprescindible és la de la Sant Lluc”. I va fer esment del que ja havia dit el vice-president de Laietana, Jordi Betran, dels 90 triats dels 120 presentats. I tampoc se'n va estar de recordar la polèmica de cada any, sobre la tria i exposició de les obres. “Si la Sant Lluc passa sense pena ni glòria, la mostra no durarà masses anys. Si genera polèmica i creativitat, aleshores hi haurà Sant Lluc per anys”.
L'alcalde també va manifestar la seva satisfacció per la joventut que exposa en la mostra. “I d'això es tracte, de la vida, la substitució”. I tot glosant als joves que “aporten el seu talent. D'això es tracte”, (sort que tot “es tracte”), i de que “any rera any es repeteix el ritual”, passant tot seguit a mostrar-se igualment satisfet per l'any 2008 a nivell artístic: “l'any 2008 va ser un bon any per l'art. Esperem que aquest també ho sigui” (i aquestes paraules las va dir Baron tot girant-se cap al regidor de cultura Sergi Penedès), va acabar el seu discurs, elogiant la tasca i l'entrega dels membres de la Sant Lluc, i en referència a Caixa Laietana “... que sàpiga estar a l'alçada de les circumstàncies, que segur que ho estarà” (Però aquest home s'entera de que va la pel·lícula?).
No comments:
Post a Comment