Per tant, Anna Garcia, diploma d'enguany, ens mostra amb un oli - Vespres d'estiu II - el seu realisme milimètric, tècnic i academicista, una obra perfecta, pot ser es pot trobar freda, fotogràfica, però acurada i ben acabada... perfecte. En Maima Sala Cuevas veiem una universitalitat de taques de color, amb predomini del vermell, dins una escena costumbrista, - La Rambla (Collage) plena de vitalitat.Jorge Arias presenta una obra hiper-realista, absolutament frapant i complexe, de detalls infinits, d'esforç i de fermesa de pinzell. Imma Banet, - Espigol (oli s/tela) amb el seu potencial i vitalisme que la caracteritza, mostra un paisatge amb interessant desenvolupament cap a l'abstracció, amb un marcat cromatisme, visualment molt atractiu, expressat a través d'una pinzellada ferma i treballada.
El sarcasme, la imaginació, la crítica social, la causticitat més absoluta tenen un nom únic en aquesta Sant Lluc: Pep Domingo i el seu particularissím Pantocràtor, realitzat en tècnica mixta. L'art, és bellesa, però si se'n sap treure l'entrellat, aporta ironia en base a una portentosa imaginació, a la par que un profund estudi i coneixement de l'obra base a l'original i al coneixement de la pintura plana. No és aquest un treball senzill, sinó ben al contrari, un treball sòlid i un esforç encomiable.
Josefina Enrich és sorprenent. El raconet Una magnífica aquarel·lista, amb un domini profund de la tècnica, un traç ferm i precís, i una obra elaborada, excel·lentment ben plantejada, plena de tocs romàntics, i d'acabat exquisit.
En Ma. Carme Bufi Planas presenta una obra - Ferotge – (oli)on l'espectador veu quelcom misteriós que fa que s'aturi per tal d'esbrinar significats, sense que pugui fer res per evitar deixar-se atrapar per l'obra, per la perfecció i seducció d'una mirada penetrant.
No comments:
Post a Comment