Antoni Luis, artista homenatjat, com sempre es decanta per la ironia i el seu treball Quatre caixes i una guardiola, mostra al visitant, amb la seva acostumada forma de treballar piramidal, la seva crítica l'actual crisi financera, on tot es vuit, ni les guardioles son plenes, i on tots plegats estem empresonats en la garjola de les hipoteques. L'art també es una forma de crítica i de protesta, i serveixi l'obra de Luis per reivindicar aquest concepte.Altres artistes que també mereixen especial atenció son Catherine Lorton i la seva Atenea – Mixta s/tela, un treball suggerent i surrealista on presenta la seva idea de la cultura i el coneixement. Antoni Martí Julià, amb una obra d'interessant plantejament amb el color com a protagonista: Espectres (Acrílic s/tela). Eduard Novellas i Assegut – mixta s/tela, una peça que recorda als antics retrats de famílies benestants, però amb un cromatisme, estructura, traç i realització d'avantguarda, i ple de solidesa, Mercedes Rodríguez – Merceró – i el seu Vuelo de las aves amb una abstracció potent i impactant, plena de fermesa en el traç i en el color, al igual que Josep Serra i el seu 286, un mixta s/fusta, també ple d'energia, frapant, molt identitari i reivindicatiu. Sense dubte “Made in Josep Serra”.
També cal fer esment de Sandro Soriano i el seu La más grande, un homenatge a un món circense desaparegut, grotesc i impossible, on per l'espectacle valia tot, fins arribar a humiliació, tot i que Soriano no deixa de mostrar respecte per aquests personatges tan outsiders, i pels que se sent atret. Domingo T. Beltran i la seva Barca de la vida, realitzat amb tècnica mixta, un treball molt acurat, de plantejament modern i agosarat, poc habitual en general, de resultat novedós i molt atractiu i a Mariona Lizana Pérez, que amb Riu Ebre (oli), proposa una obra delicada, subtil, dolça, sense pretensions, molt decorativa – aquesta també és una funció de l'art – i que es contempla amb tranquil·litat, gràcies a l'us de colors suaus, quasi pastels, amb reminiscències del romanticisme.
Com sempre, a destacar el perfeccionisme i l'increible detall de la ploma de Pau Viader, - Santa Maria de l'Estany - un intersantissím també Jordi Torrent i el seu Esmolet, on visualment ha sabut expressar tant la remor com les petites guspires d'una mola mentre s'esmolen eines, mitjançant el negre i les formes, a través d'un traç ampla i ferm, o Margarida March Farràs i Constel·lació, un gravat gofrat i esmalt al foc. Obra veritablement original, tant de plantejament com de realització, i que no deixa indiferent.
Marta Serra -L'estació perduda - (oli-mixta) o Jordi Santamaria -Ambient a "La Galana"-Xixon (oli) presenten també obres molt realistes en quan a tècnica, diversitat en la proposta, quasi complementaries, doncs tot són temes urbans, ben executats, que no passen desapercebuts per l'espectador. Ben al contrari, s'atura per observar.
Finalment, en quan a les escultures Ramon Reyes Pérez i la seva Llibertat, veritablement capta el millor símbol de tots els significats de la paraula, Pepita Herrero (In Memoriam) i l' Albalda, una encisadora obra, ben proporcionada i al·legòrica del renaixement diari. Veritablement una magnífica obra.
I no ens podem deixar a l'artista convidat, Llucià Gonzàlez que presenta obres ondulants, de forma indefinida, plenes de suggeriments dúctils a la vista, que conviden al deteniment i a la imaginació.
No comments:
Post a Comment