ESDEVENIMENTS DE LO MÉS ENDARRERIT - Cròniques endarrerides (VI)

COR MADRIGALISTA - CONCERT DE MÚSICA SACRA (I)

Doncs sí, senyores i senyors, benvolguts lectors tots que tenen la santa paciència de llegir a aquesta cronista accidental, que no se n'està d'exposar i criticar el que teòricament viu la ciutat a nivell cultural, encara que sigui amb tres mesos de retard, com per exemple el Concert de del Cor Madrigalista de Mataró (abril) o l'Acte Cultural de Maridatge de la Poesia, el Vi i la Gastronomia Les 4 estacions desperten els sentits (maig)

Cap dels dos va tenir pèrdua d'assistir-hi, tot i que, el que no hi va ser-hi no es va perdre gran cosa. Ambdós esdeveniments es poden qualificar ben bé de “Mataró sûr mer – St. Simon Beach” (que queda més bé que dir això que Capsgrossos que ja està massa vist).

El Cor Madrigalista, va voler afegir-se amb retard als esdeveniments del mil·lenari de Santa Maria, hi ho va fer amb un concert de música sacra, més apta pel Divendres Sant que pel Dilluns de Pasqua, però tot sigui en fi de bé.

En absolut es vol des de Cròniques Mataronines oblidar o desqualificar la tasca que en pro de la música durant tants anys ha fet aquesta coral, amb èxits i prestigi reconeguts, fora de les nostres contrades. Però, senyors de vell enllà no es pot anar, i ja fa masses anys que les veus són les mateixes, i el pas del temps – Ai las!, sempre l'implacable Cronos – es deixa notar en més d'una veu desafinada.

Ben cert que Santa Maria, i especialment la capella de Sant Josep, on es va fer el concert, tenen greus problemes d'acústica, més accentuats en uns espais que d'altres, però la pobre direcció coral i les veus enrogallades, especialment les femenines, es deixaven notar.Acompanyats per l'orquestra de cambra Canticela, que tampoc era cap prodigi, i sense solista a destacar, va interpretar en primer lloc el Concerto en Re-menor TWV 43:d2 de G.Ph. Telemann. El compositor més prolífic de la història de la música, que fins i tot figura en el llibre Guiness dels records, se n'hagués entornat a la tomba de cop, en sentir tan pobre interpretació del seu Concerto. Una direcció tant poc sàvia, que semblava més una actuació dels nens davant els papes que paguen les classes de solfeig, que no d'una orquestra “professional”.

Una interpretació obscura, poc treballada, amb alguns moments de notable desafinament. Em prou feines es distingia el moviment Largo del Andante. Tot s'interpretava sota una mateixa monotonia.

Seguidament Tenebrae factae sunt del compositor Narcís Casanovas (1747-1799). Peça absolutament desconeguda, ja interpretada conjuntament amb les veus del Cor Madrigalista. Obra de gran profunditat, doncs es tracte de les darreres paraules de Crist a la creu. Malauradament els Madrigalistes no van donar la intensitat que la peça mereix. Des dels primers compassos, ja denota un gran patiment, que no va ser traspassat a través de les veus al públic. L'orquestra ofegava al cor, tot i que destacava una excessiva massa vocal.

Tot seguit, dues peces d'autors coneguts com Anton Bruckner Tantum ergo i Charles Gunoud o Salutaris hostia.

Val a dir que la peça de Brucker va tenir més encert d'interpretació; les veus es varen notar més harmonitzades, tot i més d'un “so escardallenc” fora de to. Evidentment, no era un cor celestial. El mateix es podria dir de O Salutaris hostia.de Gounod. Veritablement, eren peces més assajades, i les dissonàncies es varen suplir amb amb trucs professionals.

I com a cloenda del concert, una obra de pes. En aquest cas, el Stabat Mater, op. 138 de Josepf Gabriel Rheinberger, compositor de qui justament l'Orfeó Català va interpretar 3 motets en el seu concert del mes de febrer, resultant una actuació exquisida.

I què hem de dir? Doncs el mateix que en la tònica de la resta del concert. Els Stabat Mater són una peça literària a la que s'ha posat música. És el compositor que aplica el so, el tempo, la nota dominant que considera oportú. La lletra dels Stabat Mater sempre és la mateixa.

Els Madrigalistes, però, no se'n varen sortir per l'excessiva massa vocal, amb predomini de veus femenines. Hagués resultat molt més arrodonida, si només haguessin estat les veus masculines las que l'haguessin cantat, tenint en compte l'acústica. Es va poder comprovar amb els primers compassos, només amb les seves veus.

Finalment, aplaudiments de rigor, perquè el públic present no és massa melòman i si ho és, no es complica la vida. Això no és el Liceu, i no ens posarem a cridar. És Mataró i prou. Discursos d'agraïment a l'auditori – que va omplir de gom a gom els banc de la petita capella, no se si per ser familiars i amics dels cantaires o perquè era gratis total - i especialment a Caixa Laietana tant per part del director de l'orquestra Canticela, Jordi Guri, com amb posterioritat per Pura Esquerra, presidenta del Cor Madrigalista.

Una magnífica idea, mal portada, però no estaria per demès que es pogués comptar amb un concert d'aquest tipus en Setmana Santa.