UN MARIDATGE GASTRO-VINICOLA-CULTURAL

o

CULTURAL-GASTRO-VINICOLA (II)

És que a Mataró, de tant en tant hi ha bones idees, però no se si per una mala conjunció dels astres o perquè estem sotmesos a una mena de conspiració malèfica però,... és no se n'endevina ni una!!

El passat 12 de maig va tenir lloc a la Nau Gaudí (pels de Mataró de tota la vida a Ca l'Asensio) un acte cultural de maridatge de la poesia, el vi i la gastronomia que li varen donar per títol Les 4 estacions desperten el sentits, organitzat per Maria Lluïsa Aranz, presentadora del programa magazine del matí de Mataró Ràdio.

Es va comptar amb el suport alimentari de Pastisseria Miracle, i vinícola de Celler Castellví, tot plegat coordinat per la sommelier Rosa Vila.

Altres “proveïdors” varen ser el Gremi d'Hosteleria de Mataró i el Maresme, Castell Jalpi (Sehrs) i el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya. Per descomptat, no hi podia faltar l'IMAC, abans PMC.

Segons va esbrinar aquesta cronista (que mira, per una vegada va ser convidada perquè pertany al Consell d'Administració de Mataró Audiovisual, representant a la Leal Oposición), resulta que els proveïdors no en varen cobrar ni cinc, a canvi de publicitat en l'emissora. ¡¡¡Quina generositat!!! No obstant, no se si l'intercanvi va sortir a compte.

L'esdeveniment consistia en rebre informacions dels vins i les seves característiques, coordinats amb les diferents estacions meteorològiques, que varen tenir com il·lustració musical Les 4 estacions, concerts Op. 8, números 1,2, 3 i 4 d'Antonio Vivaldi, mentre els comensals-assistents gaudíem de les “exquisideses” gastronòmiques de pastisseria Miracle, i tot plegat embolcallat amb les tres veus tres, com un trio de asses, úniques i indiscutibles de Carme Faja, Lluís Juvinyà i Xavier Ubach. Les tres úniques veus rapsodes que queden a Mataró, espècie en extinció, sense continuïtat de cap mena. Per ser rapsoda, se n'ha de saber i en el segle XXI, a Mataró no se'n sap.

Bé, benvolguts lectors, a hores d'ara encara haig de saber quins vins vam veure. El que sí se és lo miseriós que va ser el proveïdor alimentari, que per l'Estiu de Vivaldi ens van donar UN, UN i només UN canapè de salmó, per la tardor del mateix compositor, ja ni ho recordo, per l'hivern, UNA UNITAT, UN bolovant de butifarra negra i atenció no s'ho perdin, per la PRIMAVERA de VIVALDI, UNA, SOLA i PETITA maduixa banyada en xocolata.

Vins, rosat (cava), blanc, negre i novament cava, que val a dir que amb la miseriosa maduixa, estava d'allò més bo, però amb gust de poc.

Total, que vam sortir tots mig col·locadets, i amb gana. Es van repartir rams de flors entre els diferents afortunats del sorteig que es va fer, per descomptat, ni es va fer cas de Vivaldi – mentre sonava la música, tothom es posava a xerrar, com si ens haguessin deixat anar com un remat de bestiar, – i no vam saber que vam veure.

La sommelier Rosa Vila, de qui no dubto del seu mestratge, més aviat va estar grotesca, fins i tot amb poc respecte pel respectable, que evidentment no era entès, però tampoc tonto – més d'un vam captar les particularitats de cada tast - i més aviat se'ns va enfotre. Entre els presents, havia premsa, regidors dels que no se sap mai res – allà vaig conèixer a la regidora de Joventut i de la Dona – i tots relacionats de forma directa o indirecta amb l'Ajuntament.

El vi és quelcom mes que un producte per consumir. És la conjunció perfecta de sol, terra, aire, aigua. La mà de l'home fa les combinacions, a base d'instint i estudi, però sobre tot d'AMOR al vi, que, fins i tot, té moments íntims i espirituals bíblics; en la missa i la consagració.

No vull deixar de fer esment dels poemes interpretats i veritablement, de l'esforç dels tres rapsodes, que quasi estaven calçats amb calçador dins aquest especial maridatge. Aquesta cronista accidental té la gran sort que, de tant en tant, assisteix a sopars maridatge, amb poca gent – 25 persones màxim – i on l'importat és l'àpat i els vins que mariden. Tot i la bona intenció i la bona idea, no es pot maridar tres coses alhora. Maridar ve de matrimoni, i ja sabem que només en poden ser dos.

No obstant, l'auditori present va tenir ocasió de sentir excel·lentment recitats, poemes de Joan Maragall, Lola Casas (Solitud i Capvespre), Joan Margarit (Ciutadans), Miquel Martí i Pol (Primavera), etc. Alguns poemes també van ser recitats per nens.