SANT LLUC-2009 -TREBALL A CONSCIÈNCIA – EXPOSICIÓ (IV)

En Carme Fageda i les seves Sabates, obra realitzada en tècnica mixta, s'observa un curiós i absorbent món: un munt de sabates, que sense deixar de perdre cert simbolisme, envoltades d'objectes i de calaixos, sense perdre la seva quotidianitat, es converteixen en art, sense complexes ni complexitats, i també, respectant el mínim detall.

I que no s'ha de dir de Manuel Contreras i el seu homenatge a polse i reverencia al seu bon amic Pepe Novellas, - Retrat (grafit) In memoriam?. Un magnífic dibuix ple de sentiment. En Marta Cuixart i Calma (Oli s/tela) veiem calma i harmonia. La seva obra, bàsica, de senzillesa de línies, mostra simplement un paisatge marí, ple de tendresa. D'Emilia de Torres, no cal dir-ho, tradició en la participació, mestratge i l'experiència de tota una vida dedicada a l'art. Gladiols (oli s/tela)

Nieves G. Nau és senzillament la perfecció feta art. Una obra d'una complexitat absoluta, quasi d'estudi psicològic, que fascina per aquest concepte. Fins i tot el títol és frapant: Transición (Oli s/tela). Un treball únic d'estructura i volums equilibrats i cromatisme absolutament real.

Trini Gómez amb la seva Estructura de ferro/pont (Oli), projecte cap al public la seva particular visió del poder de l'home, - l'espectador se sent petit al contemplar l'obra - de la seva capacitat de realització, sota el prisma del realisme, i permetent contemplar com una estructura de ferro, també pot tenir connotacions artístiques, si el tractament és l'adequat com en aquest cas.

Carme López presenta la seva particular Dafne, sensual i seductora, mentre seguint el mite grec, es transforma en llorer per esquivar a Apolo, alhora que el representa. Evidentment, Lopez deixa una mica al marge la llegenda per presentar-nos una imatge evocadora, amb suaus connotacions eròtiques, en la pose d'una figura plena de simbologia.

Jordi Jubany i la seva Barcelona (oli s/tela) gòtica, és un treball que defuig de la visió agradable de la fotografia, per mostrar a l'espectador un cert encís que ens pot recordar a la realitat dels temps del segle XIV, al palau de la Generalitat i el pont que hi comunica. Un cromatisme dolç, nítid, una pinzellada àgil, quasi al primera, donen a l'obra una harmonia poc convencional i molt atractiva.

Anna Guerrero i la seva obra Port de Mataró (acrílic), presenta una escena bucòlica, molt ben treballada, on s'entreveu les dificultats en l'estructura i volum de l'obra, presentant una magnífica perspectiva sota l'encís de pinzellades petites i precises de l'obra.

Antonio Gutierrez – De Antonio present un Sense Títol fort i punyent, sense formes definides com les que va presentar fa dos anys, i amb una clara tendència a l'abstracció, però amb connotacions on la duresa mostra la seva cara sense disfresses.

Ma. Dolores Llobet i la seva aquarel·la El bote de aguarrás, fan un petit homenatge a la pintura i als seus estris. Una obra simple i senzilla, visualment parlant, i que sap atrapar a l'espectador precisament per aquesta senzillesa, en aparença, doncs conjugà tonalitats i efectes no es gaire fàcil.