Què a nivell artístic hi ha moltes tendències és innegable, i es positiu que es donin a conèixer en els àmbits i entorns pertinents, AMB OBJECTIVITAT, I SENSE CONNOTACIONS POLÍTIQUES DE CAP MENA.Les instal·lacions artístiques sempre han estat potenciades principalment des d’institucions públiques – ja se sap, una de les millors formes de “controlar” als artistes es fer-ho des dels estaments oficials, que amb el pretext del seu impuls, en realitat vigilen i censuren els seus missatges – com a mostra significativa d’una pretesa evolució de l’art.
Però precisament per la seva temporalitat, aquest tipus de mostres artístiques no han aconseguit arribar al gruix de la societat, i tan sols la fotografia és l’únic document gràfic de l’existència de la instal·lació.
Sí bé a través d’aquest tipus de mostres s’han presentat agosaraments descarats i provocacions ofensives, a fi a efecte de desafiar a l’opinió pública, sota un a vegades mal entès concepte d’innovació artística - emparada institucionalment - hi ha moments que la instal·lació també pot convidar a la reflexió... fugaç i transitòria. I així ens ho presenta l’Ateneu Caixa Laietana en el nou espai inaugurat en el seu emplaçament, que recorda l’antiga sala d’exposicions de La Riera – amb finestres donant al carrer - a través de Dionís Òrrit i Continuarà (Irredempt).
Els elements propis de l’estudi: l’aprenentatge, el pensament, la meditació y el saber convertits i utilitzats en particulars “obres d’art”, amb la finalitat de denunciar la falta de lectura, malgrat el munt de títols que s’editen anualment – prop dels 110.000 a tot Espanya – que configuren la profunditat d’un mar envoltat dels taurons de la imatge, l’oci com a entreteniment i de la publicació en massa que afoga la tria del lector.
Llibres formant columnes, com si dels pilars de l'antiga Grècia i Roma es tractés, màquines d’escriure amb tecles fent filigranes, - qui no recorda aquelles Lexicon 90 que es trobaven a totes les oficines, i amb les que s'havia après a escriure a màquina - comparteixen l’espai amb escriptors, poetes, pensadors, polítics, pintors... homes i dones que al llarg dels temps han proporcionat a l’home hores d’entreteniment, de somnis, de fantasies, de filosofíes, de sentiments... han proporcionat a l’home l’essència bàsica que el diferencia de la irracionalitat: EL PENSAMENT.
Una curiosa i a ben segur incompresa mostra pel mataroní de peu, poc donat a aquestes manifestacions artístiques, massa envellit per entendre-les, i que viu en una ciutat dormitori on ni l’antic esplendor de la seva indústria, fa renéixer l’interès per la seva història ni per la lectura del seu significat.
2 comments:
Llàstima que no vaig "patentar" el títol de la meva darrera exposició...
Jo, sens dubte, desitjava pujar un reconeixement que significa per a tots els que apreciem una contribució gloriosa que han estat l'exhibició aquí. El meu ficar internet ha ampliat immediatament ha estat famosa amb grans estratègies per anar amb els meus amics, així com de la família. ens demostren que la majoria de nosaltres els visitants, sens dubte, han estat essencialment consagrat a existir en un poble amb gent molt conspícua més pur amb tocs rendible. ens sentim realment agraïts d'haver detectat les seves pàgines web, així com descarada actitud a la majoria del que alguns-més minuts celebració extraordinària d'una massa d'aquí. Gràcies de nou per tot un detall.
Post a Comment