PART DE LA HISTÒRIA DEL COMERÇ A CATALUNYA (i IV)

Acabada la seva intervenció, finalment l'autor del llibre, Pere Carbonell, va prendre la paraula. En un tarannà absolutament didàctic i planer, va iniciar la seva intervenció, lògicament amb els agraïments de rigor als organitzadors de la presentació, tot fent esment en referència a la bona salut d'Omnium Cultural, les properes eleccions a la renovació de junta, on hi ha una sola candidatura, fet que el feia mostrar-se molt optimista per la imatge d'unanimitat de l'entitat.

Fent esment a la seva trajectòria de ja 94 anys, es va reconèixer home de barri. “Vaig néixer a Ciutat Vella – barri gòtic – i ara visc a Horta. Catalunya es la meva identitat que tracto que sigui respectada igual que jo respecto als altres. Voldria que els immigrants s'integressin amb nosaltres, però en cap cas, a costa de la seva identitat".

Carbonell va recordar les seves visites a Mataró, i com amb Puig Pla enfocaven el comerç mataroní: “era com si anessim reunint les peces d'un puzzle, en un Mataró de 75.000 habitants”. La seva memòria també se'n va anar cap a l'Unió de Botiguers “que volien estar bé amb els qui manaven i amb els qui podien manar”, tot fent esment de l'ajuntament d'aquell moment, de caire socialista, i en Ramon Camp, de CiU, com a oposició. El seu tracte amb el comerç local: “La riera ha esdevingut un eix comercial d'aire europeu”.

Dins la seva tasca com a director de Comerç i Consum de la Generalitat, i sempre amb un tarannà políticament independent, va desenvolupar les competències que l'estatut de Catalunya li facultava, en relació al consum i comerç. Durant la seva gestió, varen aparèixer les primeres associacions de comercials i de consumidors. “Vaig adonar-me que els consumidors tenien un gran afany de consumir”

Carbonell va poder aplicar en la seva tasca funcionarial – tot glosant als funcionaris que varen treballar amb ell – la seva experiència dins el màrqueting, aplicant criteris pedagògics, respectant sempre a les persones, promovent diferents àmbits en relació al comerç, davant la pressió de les grans àrees.

Carbonell, va esmentar la seva etapa a Madrid, durant els anys 70, on l'enemic comú era el franquisme, tot posant-se més d'un cop en la pell de l'espanyol, però arribant a la conclusió que aquests no entenen la idiosincràsia catalana respecte al fet d'autodeterminació.

Finalment, la seva vocació europeista. “Respon a una vocació que en el meu cas venia com a dirigent del Front Nacional de Catalunya”. A les mans de Carbonell va estar una de les primeres organitzacions relacionades amb el consum a nivell europeu.

Sempre manifestant un respecte per la persona i les seves idees, i per la coherència a les seves actuacions, “Voldria que quedés clar que en el llibre he evitat projectar sobre el passat els meus sentiments i pensaments”.