PART DE LA HISTÒRIA DEL COMERÇ A CATALUNYA (II)

Si el seu predecessor en la paraula va ser força expeditiu, Puig Pla va ser tot el contrari, i no se'n va estar en la seva llarga i poc àgil intervenció, de glosar la seva etapa com a regidor de l'ajuntament, - que el lector podrà comprovar a través de les hemeroteques - en l'àrea econòmica, i la seva activitat dins el llavors Patronat de Fires. (Cal recordar que també va ser regidor de Circulació).

Puig Pla va explicar al public present, l'encàrrec del consistori mataroní al professor Santaolalla d'un informe sobre l'estructura comercial de Mataró, fet que va suposar que una comissió assessora de comerç i turisme, treballés en favor de la potenciació de les fires sectorials, del centre històric, del principi de la il·luminació nadalenca, i la primera remodelació de la plaça de Cuba. “Tot ara desenvolupat per l'Impem. Totes aquests iniciatives varen comptar amb el suport de Pere Carbonell, amb visites pels carrers, pels mercats, per la fira comercial, una iniciativa aquesta que molts trobem a faltar..”

Fent un incís a l'acte de presentació del llibre al Museu de la Història de Barcelona, Puig Pla va comentar el tarannà obert de Pere Carbonell fos quin fos el color polític de l'ajuntament. “Carbonell era l'home del comerç i del consum”. L'ex-regidor del consistori mataroní va recordar l'aparició de les grans superfícies, especialment l'actual Carrefour, la crisis del petroli, i els canvis que tot plegat va comportar en el sistema comercial.

Puig Pla va aprofitar per fer una semblança política de Pere Carbonell. L'ex-director de comerç va formar part de la secció militar del Front Nacional de Catalunya, es va exiliar, fou empresonat entre el 1939 al 1945 i posteriorment alliberat, es va dedicar a l'activitat comercial pròpiament dita, fins arribar a ser director comercial de Buffalo, el famós fabricant de cremes pel calçat. També va ser impulsor del club de dirigents del màrqueting. “Era home de idees per ser director general de comerç, i deia les veritats si feia falta”.

Carbonell va saber estar al costat dels consumidors i usuaris, tot i que Puig Pla també va reconèixer que el comerciant és menys donat als canvis. “Carbonell va saber ser àrbitre entre els comerciants i els consumidors, sense treure mai la targeta vermella”.

A la fi, Puig Pla va acabar la seva intervenció, parlant de l'esperit didàctic i obert del llibre. “Pot ser diu a vegades aquelles coses que no es políticament correcte dir respecte a les persones. El llibre no es fa mai pesat i dona la dimensió adequada a cada capítol”. Per a Puig Pla, Carbonell va fer una activitat política i pedagògica al servei de Catalunya, en relació als consumidors i a la divulgació d'un bon consum i comerç als mitjans de comunicació. “Ens va fer avançar a tots com a país”.

PART DE LA HISTÒRIA DEL COMERÇ A CATALUNYA (III)

Seguidament, el fill de Pere Carbonell, Jaume, en nom de l'editorial Ecos (acrònim d'Economia Solidaria), que ha publicat el llibre, també es va adreçar als presents, en una intervenció més concisa i dinàmica, tot parlant del projecte de l'editorial, basat en el cooperativisme, i on es té una alta consciencia mediambiental; el paper dels seus llibres procedeix de boscs gestionats amb aquests criteris. La base de les seves publicacions és la memòria històrica, les alternatives econòmiques i la solidaritat.

“Em feia gràcia venir a Mataró”. I es que la família Carbonell té especials vinculacions amb la capital del Maresme per raons familiars. Tot exposant als presents alguns records d'infantesa “els primers dibuixos, el pas pel túnel de Montgat, etc.", va destacar del seu pare: exigència, “el pare és absolutament disciplinat. Ho anat anotant tot en agendes. Exigent en al manera d'actuar, en el rigor dels aliments, etc.” Diàleg, “Durant el primer any va escoltar molt, a comerciants, a usuaris... Desprès va actuar”. Pedagogia, “Calia preparar mestres per al consum”. Catalunya: “Una política i una legislació a fer” tot defenent els interessos catalans a Madrid, i davant el ministre de sanitat d'aquell moment, Ernest Lluch. I Europa. “Un gran europeista. Una passió per Europa. Un gran viatger que es va interessar ben aviat pel Mercat Comú...”