QUATRE – SISENA EDICIÓ
KIKU POCH: LA VIDA ÉS BELLA (IV)

Contemplar l'obra de Kiku Poch (http://www.kikupoch.com/) es refer-se del dia a dia, entrar dins la calma i la calidesa de la llum mediterrània, de poblacions de la Provença o la Riviera franceses, Menorca, Marroc, etc. És una obra equilibrada, que transmet serenor, però que no deixa de tenir certs caràcters psicològics: les finestres obertes i les portes tancades. Convida a l'espectador a observar, però no a entrar.

Curiosament, gran part dels treballs exposats mostren façanes de cases, algunes amb el lluïment de l'element floral o d'arbrat, que imprimeix el toc just de senyoriu, que sense ser pintoresc reflecteix prestància.

La pintura de Poch – principalment oli s/tela i format mig-gran - és d'un preciosisme i complexitat absolutes, de treball constant i disciplinat. El cromatisme és exquisit, molt variat, la pinzellada és petita i curosa i la llum, brillant i expressiva, impregna cada quadre. És agradable i bonica de visualitzar, atrapant a l'espectador i tranquil·litzant-lo.

Però Kiku Poch juga amb el visitant, perquè entre cases, ens presenta un Far, o una Teulada, o una barca de Cala d'Hort, una forma de mirar lluny, de marxar de la casa, i admirar la immensitat del mar, mirar el cel o sortir a navegar.

En conjunt, una exposició plena de contrastos, com sempre, i alhora equilibrada, fet que convida al visitant a “comparar” estils i a identificar-se amb una temàtica, a no sentir-se exclòs amb tendències contemporànies, ni tampoc caduc amb formes clàssiques.