El darrer a parlar va ser Domènec, que va mostrar un video produït l’any 2005.
“No passo per exposicions, sinó per espais públics a partir d’una proposta o invitació”
Un cop es produeix aquest pas s’informa, investiga, pensa, camina... fins que sorgeix la idea. Pel que fa a la seva mostra, aquesta va tenir el seu origen a Irlanda, a través d’una invitació del West Cork Art Centre dins el projecte Living Landscape. En la filmació es pot veure la intervenció de dos ferris que uneixen el port de pescadors de la illa de Baltimore (Irlanda) amb dues de les moltes illes de la costa sud-oest d’Irlanda. Un dels ferris, en la barra de la coberta de popa portava, “Here” i l’altre “Nowere” amb unes grosses lletres vermelles.
Segons Domènec, es tractava d’un projecte simple, tan sols de col·locar aquestes paraules en els vaixells. “Em semblava que formaven una excel·lent metàfora lingüística de la problemàtica del país. Es tracta d’un poema visual del paisatge, una petita xispa de color que es troben els ferris dins el mar”.
Domènec també va fer referència a la desolació de la població, deguda principalment a la emigració de molts dels irlandesos als EE.UU.
La filmació mostra un paisatge portuari i dels voltants, força desolat, ple de ferralla, brut, gens idíl·lic, bastant inòspit. També es pot observar com malgrat les paraules en vermell, la gent que agafa el ferri no en fa gens de cas, absorta amb la seva qüotidianitat o els seus problemes.
Un cop vista la filmació, l’espectador treu la conclusió que no se li ha dit res en concret i que simplement veu com una gent agafa un ferri amb un gest de lo més normal.
Pot ser un projecte de més agosarat, dins una intel·lectualitat poc compresa, perquè també s’expressa dins la incomprensió general, però bé s’ha de dir que Domènec ha agafat del calaix el que li ha vingut bé per aquesta mostra, doncs és de suposar que li tocava quota de Ca l’Arenas, i ens ha plantat el que li ha semblat, sense mirar si el visitant, que paga entrada però paga la despesa del centre a través dels impostos, li pot interessar o no. En realitat, no interessa gens.
“No passo per exposicions, sinó per espais públics a partir d’una proposta o invitació”
Un cop es produeix aquest pas s’informa, investiga, pensa, camina... fins que sorgeix la idea. Pel que fa a la seva mostra, aquesta va tenir el seu origen a Irlanda, a través d’una invitació del West Cork Art Centre dins el projecte Living Landscape. En la filmació es pot veure la intervenció de dos ferris que uneixen el port de pescadors de la illa de Baltimore (Irlanda) amb dues de les moltes illes de la costa sud-oest d’Irlanda. Un dels ferris, en la barra de la coberta de popa portava, “Here” i l’altre “Nowere” amb unes grosses lletres vermelles.
Segons Domènec, es tractava d’un projecte simple, tan sols de col·locar aquestes paraules en els vaixells. “Em semblava que formaven una excel·lent metàfora lingüística de la problemàtica del país. Es tracta d’un poema visual del paisatge, una petita xispa de color que es troben els ferris dins el mar”.
Domènec també va fer referència a la desolació de la població, deguda principalment a la emigració de molts dels irlandesos als EE.UU.
La filmació mostra un paisatge portuari i dels voltants, força desolat, ple de ferralla, brut, gens idíl·lic, bastant inòspit. També es pot observar com malgrat les paraules en vermell, la gent que agafa el ferri no en fa gens de cas, absorta amb la seva qüotidianitat o els seus problemes.
Un cop vista la filmació, l’espectador treu la conclusió que no se li ha dit res en concret i que simplement veu com una gent agafa un ferri amb un gest de lo més normal.
Pot ser un projecte de més agosarat, dins una intel·lectualitat poc compresa, perquè també s’expressa dins la incomprensió general, però bé s’ha de dir que Domènec ha agafat del calaix el que li ha vingut bé per aquesta mostra, doncs és de suposar que li tocava quota de Ca l’Arenas, i ens ha plantat el que li ha semblat, sense mirar si el visitant, que paga entrada però paga la despesa del centre a través dels impostos, li pot interessar o no. En realitat, no interessa gens.
5 comments:
Estimada Marta,
Si t’hagués de descriure amb una frase seria: fatxa.
No acostumo a posar estereotips, però vaja, tu deus estàs acostumada (en aquest cas passa el que passa a Can Xalant: "niños progres" que no saben fer la "o" amb un canuto, però que estan a bé amb el que governa*).
Et desitjo sort amb la filosofia “això no és el que interessa el visitant”, segur que et faran cas. Tu deus ser com la líder dels visitants dels museus, així que segur que ens portaràs a bon port.
En relació a la teva tasca, estaria bé uns paraules respecte el projecte “Can Palauet” de la Mostra d’art Jove de Mataró, no?
Felicitats pel blog i endavant.
P.D: No sé si a la inauguració eren tímids, però no hi havia ni deu mirant “Apunts i quaderns de viatge”
*Marta Teixidó, setembre 28, 2007
Albert Ibanyez
artist@albertibanyez.com
www.albertibanyez.com
Hola Anònim,
De fatxa, res. De dretes, de ben segur. No soc ni reaccinària ni nacionalista.
El terme "fatxa" normalment està mal aplicat. Només es pot donar aquesta denominació a Italia. I per això cal remuntar-nos a l'època de l'imperi Romà, quan els lictors, els ajudants dels magistrats, portaven una banda morada amb "fasces" o joc de vares i una destral al mig, com a símbol del seu poder.
Aquest símbol, el va adaptar en Mussolini per al seu Feixisme. I per tant, és una terme lingüístic exclusivament italià. Res a veure ni amb el franquisme, ni amb Espanya.
Aclarit el terme, doncs, li diré que jo no poso filosofies i faig crítica del que veig. No em faran cas? Ja ho se, però, com sempre dic "el derecho al pataleo" no me'l treu ningú, i menys amb una mostra com l'actual de Ca l'Arenas.
I no, no dedicaré unes paraules a la mostra d'art jove, perquè seria excesivament dura. El silenci és el millor menyspreu. Pero a Ca l'Arenas, no me'n vaig poder estar, degut al contrast de la temporada artística.
Li deistjo Bon Any Nou, i agraeixo el seu comentari.
Hola Marta,
Torno a ser l’Albert Ibanyez (anònim?).
Gràcies per la teva ampliació de la definició del Wikipedia respecte el mot “fatxa”.
Potser és perquè les coses no sempre es diuen amb el to que el diccionari les defineix, però jo em centrava més amb la idea de que et creus la persona adient per parlar pels mataronins, que et segueixen per coincidir amb el teu punt de vista i gust.
Només dir-te que no parlis per mi. Tampoc “por el pueblo”. Pots saber tot el que et creguis de cultura, art, política... però no tens ni zorra del que vol veure la gent del museu.
Precisament per això esperava unes paraules respecte les 300 persones mataronines entrevistades preguntant què volien a Can Palauet i el resultat de l’enquesta.
Com a conclusió, em sembla estúpid que les teves “cròniques” es basin amb el que diu el fulletó de l’exposició afegint un paràgraf argumentant que és dolenta perquè “a la gent no li agrada”. És força primitiu, no creus?
Bon any igualment.
Albert Ibanyez
artist@albertibanyez.com
www.albertibanyez.com
I will not concur on it. I regard as warm-hearted post. Particularly the title-deed attracted me to study the whole story.
Good brief and this fill someone in on helped me alot in my college assignement. Thank you for your information.
Post a Comment