El dijous 20 de desembre, l’Armari Blanc de Manuel Cusachs es va obrir per a tots els mataronins, en una magnífica exposició on es mostren 33 retrats fosos en bronze, de personalitats absolutament dispars, que però que al llarg dels anys van captar l’atenció del mestre.
Un nombrós públic va omplir el primer pis de l’Ateneu Caixa Laietana. Per motius de ple extraordinari, no hi havia cap polític, però si Carles Marfà, director del Museu Municipal, i en realitat, pocs eren els artistes presents, entre ells, Perecoll, Albert Alís, Antoni Luis, president de la Sant Lluc i alguns dels associats a aquesta entitat, al igual que persones vinculades al món cultural de la ciutat. També, membres de l’entitat d’estalvi, entre ells, el seu director, Pere Antoni de Dòria van voler estar presents en aquest esdeveniment.
En nom de Caixa Laietana, el seu president Jaume Boter de Palau, va adreçar unes paraules als presents, tot posant èmfasi en el fet que la mostra que s’estava inaugurant, prèviament havia tingut una excel·lent acollida a la sala de la Pia Almoina de Barcelona.
Per a Boter, l’exposició presenta una col·lecció excepcional, “feta amb tota dedicació i llibertat...”donant a conèixer la seva "empremta espiritual i ideològica. L’artista presenta la seva autentica carta d’identitat”
Boter també va destacar l’admiració de l’artista tant per personalitats celebres com Salvador Espriu, Joan Fuster o Josep Pla, com per les de tracte més quotidià com eren Terri, Manuel Cuyàs, Pere Sans, Ventura Ametller, etc. en l’àmbit mataroní o a Argentona en Jaume Clavell. En conjunt “un univers molt ample amb personatges idealitzats amb els qui va mantenir estrets lligams”
Finalment, Boter de Palau també va fer esment a unes paraules que l’escriptor barceloní Josep Ma Espinàs va dedicar a Cusachs, tot fent referència en la seva rica capacitat d’observació.
“No se si son obres d’encàrrec, però si són obres de llibertat. Les ha fet perquè lo ha vingut de gust... Cusachs va donar vida. Ho va aconseguir amb els seus bronzes".
Amb la satisfacció de Caixa Laietana i amb els agraïments de rigor Boter va acabar el seu parlament, tot desitjant “un Any Nou ple d’art i bones propostes”
Tot seguit, l’artista Manuel Cusachs va prendre la paraula, tot llegint el pròleg del magnífic catàleg editat per Caixa Laietana, i on emocionat, va fer esment als orígens de l’armari blanc, “que estava col·locat a l’entrada del meu dormitori i durant tota la meva infantesa, hi vaig passar-hi pel seu costat. L’havia construït el meu besavi matern a la fusteria que tenia als baixos de casa meva... Per a mi era un element més de la família i em feia gran respecte i al mateix temps em seduïa".
“L’armari és el sinònim inventat de l’intangible, prestatge del pensament on tenim estibats molts propòsits que el temps alliberarà si n’obra les portes per fer-los realitat...”
Cusachs també va destacar en la seva lectura la importància que l’armari guardés la seva curiositat com les imatges que al llarg dels anys el pensament va mitificar
Finalment, un petit grup d’actors de Sala Cabañes, encapçalats per Josep Ma. Cusachs, va donar lectura dramatitzada a diversos escrits de l’artista en referència a la seva visió i opinió de personatges com: Salvador Espriu, Lluis Terri, Joan Corominas, Lloll Bertran, Miquel Martí i Pol o Josep Ma, Flotats, entre d’altres.
Una quantitat excessiva de lectures, que a excepció del mateix Josep Ma. Cusachs, la resta d’actors va interpretar com si es tractés d’una representació dels Pastorets, sense donar vida i caliu als personatges, i amb una entonació i modulació reiterativa, habitual en les representacions de l’obra nadalenca.
Va ser doncs, un fet a lamentar. Les notes del mestre Cusachs, que es poden llegir en l’esmentat catàleg, son d’una gran sensibilitat, plenes de matisos i de detalls, on dolçor i tendresa conjuguen perfectament amb dosis de bon humor, sense desmerèixer els trets característics de cada personatge, mostrant la gran capacitat d’observació de l’artista, plasmada tant en els textos com en l’obra escultòrica.
Un nombrós públic va omplir el primer pis de l’Ateneu Caixa Laietana. Per motius de ple extraordinari, no hi havia cap polític, però si Carles Marfà, director del Museu Municipal, i en realitat, pocs eren els artistes presents, entre ells, Perecoll, Albert Alís, Antoni Luis, president de la Sant Lluc i alguns dels associats a aquesta entitat, al igual que persones vinculades al món cultural de la ciutat. També, membres de l’entitat d’estalvi, entre ells, el seu director, Pere Antoni de Dòria van voler estar presents en aquest esdeveniment.
En nom de Caixa Laietana, el seu president Jaume Boter de Palau, va adreçar unes paraules als presents, tot posant èmfasi en el fet que la mostra que s’estava inaugurant, prèviament havia tingut una excel·lent acollida a la sala de la Pia Almoina de Barcelona.
Per a Boter, l’exposició presenta una col·lecció excepcional, “feta amb tota dedicació i llibertat...”donant a conèixer la seva "empremta espiritual i ideològica. L’artista presenta la seva autentica carta d’identitat”
Boter també va destacar l’admiració de l’artista tant per personalitats celebres com Salvador Espriu, Joan Fuster o Josep Pla, com per les de tracte més quotidià com eren Terri, Manuel Cuyàs, Pere Sans, Ventura Ametller, etc. en l’àmbit mataroní o a Argentona en Jaume Clavell. En conjunt “un univers molt ample amb personatges idealitzats amb els qui va mantenir estrets lligams”
Finalment, Boter de Palau també va fer esment a unes paraules que l’escriptor barceloní Josep Ma Espinàs va dedicar a Cusachs, tot fent referència en la seva rica capacitat d’observació.
“No se si son obres d’encàrrec, però si són obres de llibertat. Les ha fet perquè lo ha vingut de gust... Cusachs va donar vida. Ho va aconseguir amb els seus bronzes".
Amb la satisfacció de Caixa Laietana i amb els agraïments de rigor Boter va acabar el seu parlament, tot desitjant “un Any Nou ple d’art i bones propostes”
Tot seguit, l’artista Manuel Cusachs va prendre la paraula, tot llegint el pròleg del magnífic catàleg editat per Caixa Laietana, i on emocionat, va fer esment als orígens de l’armari blanc, “que estava col·locat a l’entrada del meu dormitori i durant tota la meva infantesa, hi vaig passar-hi pel seu costat. L’havia construït el meu besavi matern a la fusteria que tenia als baixos de casa meva... Per a mi era un element més de la família i em feia gran respecte i al mateix temps em seduïa".
“L’armari és el sinònim inventat de l’intangible, prestatge del pensament on tenim estibats molts propòsits que el temps alliberarà si n’obra les portes per fer-los realitat...”
Cusachs també va destacar en la seva lectura la importància que l’armari guardés la seva curiositat com les imatges que al llarg dels anys el pensament va mitificar
Finalment, un petit grup d’actors de Sala Cabañes, encapçalats per Josep Ma. Cusachs, va donar lectura dramatitzada a diversos escrits de l’artista en referència a la seva visió i opinió de personatges com: Salvador Espriu, Lluis Terri, Joan Corominas, Lloll Bertran, Miquel Martí i Pol o Josep Ma, Flotats, entre d’altres.
Una quantitat excessiva de lectures, que a excepció del mateix Josep Ma. Cusachs, la resta d’actors va interpretar com si es tractés d’una representació dels Pastorets, sense donar vida i caliu als personatges, i amb una entonació i modulació reiterativa, habitual en les representacions de l’obra nadalenca.
Va ser doncs, un fet a lamentar. Les notes del mestre Cusachs, que es poden llegir en l’esmentat catàleg, son d’una gran sensibilitat, plenes de matisos i de detalls, on dolçor i tendresa conjuguen perfectament amb dosis de bon humor, sense desmerèixer els trets característics de cada personatge, mostrant la gran capacitat d’observació de l’artista, plasmada tant en els textos com en l’obra escultòrica.
No comments:
Post a Comment