La tradicional presentació de diferents comunicacions basades en la historia local o comarcal del Maresme, va tenir lloc el passat dissabte 2 de desembre, en l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
Enric Subiñà, com a organitzador y moderador de l’esdeveniment, facilitant al final de cada intervenció la possibilitat al públic de fer preguntes, va informar al escàs públic assistent – majoritàriament els autors dels estudis realitzats – de l’arribada de vint-i una comunicacions, de les quals, catorze varen ser les presentades.
Seguint aquest any l’ordre cronològic de les diferents èpoques Ramon Bruguera i Riera amb “Les sitges del poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar)”, va iniciar el torn d’intervencions, amb l’ajut de mitjans informàtics, utilitzats per bona part dels comunicants.
Amb l’ajut de mitjans informàtics, Bruguera va posar en antecedents al públic sobre els diferents components trobats en les esmentades sitges – grans dipòsits enterrats a terra – que actuaven de contenidors “d’escombreries” durant l’època romana. El contingut: peces de ceràmica, ossos, brossa, etc. Bruguera també va fer esment dels estudis realitzats per Pons Guri, base de l’estudi actual.
Tot seguit, el torn va ser el de darrer premi-Iluro 2007: Ramon Reixach que va presentar “Apunts per una historia espiritual de la pietat mariana a Mataró, segle XV-XX”
Reixach va parlar als presents de la diversitat de punts de contemplació de la Mare de Deu: mare Teodocos, mare de l’església, mare de Jesucrist i mare com a model dels cristians. En base a la data del 15 d’agost, coneguda com l’Assumpció, i que va tenir vigència com a festa major fins a final del segle XVIII, dates on també la patrona de la basílica de Santa Maria passa a ser la Candelera.
Gràcies a la reforma realitzada per Gregori VI durant el segle XI, la Mare de Déu passa a ser-ne de l’església, amb diferents devocions. Com a mare de Jesucrist, es converteix en “Mater Dolorosa”, que pateix pel fill a la creu, símbol aquest que va propiciar la creació de corferies dedicades a la Mare de Deu dels Dolors. Finalment, com a model dels cristians per ser una dona extraordinària amb un comportament exemplar, fet que va tornar lloc a iconografies com la de la Immaculada, etc.
A continuació, Joaquim Graupera amb “Les veracreus gòtiques i del temps del Renaixement al Maresme”, va posar de manifest un estudi realitzat sobre les anomenades Veracreus, un objecte litúrgic i de culte, que es guardava en els altars o dins els sagraris, i que contenien trocets de fusta de la creu de Crist, dins el que s’anomena com “Estauroteques” il·lustrant el tema amb diferents llegendes, que varen ser difoses des de Roma fins a l’Orient.
Graupera va parlar de tres tipologies de creus al Maresme, normalment realitzades en argent, amb diferent iconografia però mateixa significació.
Al finalitzar la seva intervenció, Benet Oliva i Ricós va prendre el torn de la paraula amb "Cada nom es un nom. Els orígens dels Piferrer”.
Oliva amb el seu estudi, va aclarir el tòpic del cognom de la família Pifarrer de Vilassar, que no es tracte de la unió de Pi + Ferrer, sinó que l’origen es del segle XV fins a l’actualitat, i prové d’uns impressors de Barcelona, originàriament de la família Vilamajor, que es varen unir matrimonialment amb diferents Ferrers, fins a tal punt que el cognom amb el pas dels anys va passar a Piferrer.
Seguidament, Alexandra Capdevila va parlar de “Cosas de pagesos no volen tenir cosas per mar. Les pautes de consum de la pagesia maresmenca als segles XVII i XVIII"., on va esposar als presents l’estil de vida i pautes de consum específiques del col·lectiu pagès envers la resta (mariners, menestrals i burgesos), tal com ho demostren els diferents inventaris consultats per Capdevila, apreciant-se diferencies segons la població.
El mateix moderador, Enric Subiñà va ser el següent a intervenir amb ““Speculo”. La importància dels llibres mestres dels masos. El cas del mas Pins (Argentona)”. El Speculo era un llibre de registre de les diferents activitats dels masos, i que també servia d’arxiu familiar. S’indicaven qüestions tant de la comptabilitat com dels capítols matrimonials. El cas que va presentar Subiñà va ser elaborat pel Dr. Josep Mas, eclesiàstic i amic de la família Pins durant l’any 1714. Gràcies a les diapositives, els assistents vàrem comprovar la bellesa d’aquest llibre amb perfecta estat de conservació i amb belles il·lustracions com l’arbre genealògic o la coberta.
Tot seguit, Montserrat Gurrera va presentar “La Revista Mataronesa de la primera època i les referències a l’ensenyament a Mataró”. La població escolaritzada entre el 1858 i el 1860 era de 875 nens i 333 nenes, en un total de 12 escoles. La taxa d’alfabetització era d’un 26%, mentre que a la resta d’Espanya era d’un 20%. La Revista… parla en els seus 19 exemplars de la primera època, d’algunes activitats escolars, conferències, etc. per la qual cosa, Gurrera indica la importància de l’ensenyament durant aquest període, a nivell general.
Antoni Martí i Coll va presentar a continuació “Els inicis de Mataró de l’Ominosa Dècada (memòries d’un regidor degà), on mercès a les memòries de Josep de Palau y Jofre (1756-1834), s’explica l’entrada dels 100.000 mil fills de Sant Lluis, amb motiu de la restauració de Ferran VII, tot narrant l’anticlericalisme i la repressió que aquesta actitud va provocar, absolutament caòtica.
Finalment, Alexis Serrano amb “Referències a l’entorn de la figura del lingüista Rafael Monjo i Segura”, perfil biogràfic del qui fora director del Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar entre 1884 i 1906, un dels personatges més destacats per la seva activitat cultural i política a Vilassar de Mar, Margarida Colomer i “Memòria històrica a Mataró. Guillermina Peiró”, comunicació sobre aquest personatge i la seva experiència a l’exili, sempre tenint un record profund a Joan Peiró, els seus ideals i pensaments, i “Mataró durant el franquisme (1939 – 1975): societat, política, cultura. Apunts sobre l’antifranquisme”, presentat per Josep Puig i Pla, gràcies a un treball que li va encarregar el CEFID de la UAB, amb un estudi sintètic de la ciutat en el període esmentat: estancament de la població, arribada de la immigració, el paper de l’Església, etc.
Jordi Amat i Teixidó també va intervenir amb un estudi sobre “L’estol socialista femení de Pineda (1934-1939), la primera organització i militància explícita de la dona a Pineda de Mar. Activitats com excursions o tasca propagandística i d’animació electoral constituïen la base d’aquesta entitat, que mes tard va passar al PSUC.
Enric Subiñà, com a organitzador y moderador de l’esdeveniment, facilitant al final de cada intervenció la possibilitat al públic de fer preguntes, va informar al escàs públic assistent – majoritàriament els autors dels estudis realitzats – de l’arribada de vint-i una comunicacions, de les quals, catorze varen ser les presentades.
Seguint aquest any l’ordre cronològic de les diferents èpoques Ramon Bruguera i Riera amb “Les sitges del poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar)”, va iniciar el torn d’intervencions, amb l’ajut de mitjans informàtics, utilitzats per bona part dels comunicants.
Amb l’ajut de mitjans informàtics, Bruguera va posar en antecedents al públic sobre els diferents components trobats en les esmentades sitges – grans dipòsits enterrats a terra – que actuaven de contenidors “d’escombreries” durant l’època romana. El contingut: peces de ceràmica, ossos, brossa, etc. Bruguera també va fer esment dels estudis realitzats per Pons Guri, base de l’estudi actual.
Tot seguit, el torn va ser el de darrer premi-Iluro 2007: Ramon Reixach que va presentar “Apunts per una historia espiritual de la pietat mariana a Mataró, segle XV-XX”
Reixach va parlar als presents de la diversitat de punts de contemplació de la Mare de Deu: mare Teodocos, mare de l’església, mare de Jesucrist i mare com a model dels cristians. En base a la data del 15 d’agost, coneguda com l’Assumpció, i que va tenir vigència com a festa major fins a final del segle XVIII, dates on també la patrona de la basílica de Santa Maria passa a ser la Candelera.
Gràcies a la reforma realitzada per Gregori VI durant el segle XI, la Mare de Déu passa a ser-ne de l’església, amb diferents devocions. Com a mare de Jesucrist, es converteix en “Mater Dolorosa”, que pateix pel fill a la creu, símbol aquest que va propiciar la creació de corferies dedicades a la Mare de Deu dels Dolors. Finalment, com a model dels cristians per ser una dona extraordinària amb un comportament exemplar, fet que va tornar lloc a iconografies com la de la Immaculada, etc.
A continuació, Joaquim Graupera amb “Les veracreus gòtiques i del temps del Renaixement al Maresme”, va posar de manifest un estudi realitzat sobre les anomenades Veracreus, un objecte litúrgic i de culte, que es guardava en els altars o dins els sagraris, i que contenien trocets de fusta de la creu de Crist, dins el que s’anomena com “Estauroteques” il·lustrant el tema amb diferents llegendes, que varen ser difoses des de Roma fins a l’Orient.
Graupera va parlar de tres tipologies de creus al Maresme, normalment realitzades en argent, amb diferent iconografia però mateixa significació.
Al finalitzar la seva intervenció, Benet Oliva i Ricós va prendre el torn de la paraula amb "Cada nom es un nom. Els orígens dels Piferrer”.
Oliva amb el seu estudi, va aclarir el tòpic del cognom de la família Pifarrer de Vilassar, que no es tracte de la unió de Pi + Ferrer, sinó que l’origen es del segle XV fins a l’actualitat, i prové d’uns impressors de Barcelona, originàriament de la família Vilamajor, que es varen unir matrimonialment amb diferents Ferrers, fins a tal punt que el cognom amb el pas dels anys va passar a Piferrer.
Seguidament, Alexandra Capdevila va parlar de “Cosas de pagesos no volen tenir cosas per mar. Les pautes de consum de la pagesia maresmenca als segles XVII i XVIII"., on va esposar als presents l’estil de vida i pautes de consum específiques del col·lectiu pagès envers la resta (mariners, menestrals i burgesos), tal com ho demostren els diferents inventaris consultats per Capdevila, apreciant-se diferencies segons la població.
El mateix moderador, Enric Subiñà va ser el següent a intervenir amb ““Speculo”. La importància dels llibres mestres dels masos. El cas del mas Pins (Argentona)”. El Speculo era un llibre de registre de les diferents activitats dels masos, i que també servia d’arxiu familiar. S’indicaven qüestions tant de la comptabilitat com dels capítols matrimonials. El cas que va presentar Subiñà va ser elaborat pel Dr. Josep Mas, eclesiàstic i amic de la família Pins durant l’any 1714. Gràcies a les diapositives, els assistents vàrem comprovar la bellesa d’aquest llibre amb perfecta estat de conservació i amb belles il·lustracions com l’arbre genealògic o la coberta.
Tot seguit, Montserrat Gurrera va presentar “La Revista Mataronesa de la primera època i les referències a l’ensenyament a Mataró”. La població escolaritzada entre el 1858 i el 1860 era de 875 nens i 333 nenes, en un total de 12 escoles. La taxa d’alfabetització era d’un 26%, mentre que a la resta d’Espanya era d’un 20%. La Revista… parla en els seus 19 exemplars de la primera època, d’algunes activitats escolars, conferències, etc. per la qual cosa, Gurrera indica la importància de l’ensenyament durant aquest període, a nivell general.
Antoni Martí i Coll va presentar a continuació “Els inicis de Mataró de l’Ominosa Dècada (memòries d’un regidor degà), on mercès a les memòries de Josep de Palau y Jofre (1756-1834), s’explica l’entrada dels 100.000 mil fills de Sant Lluis, amb motiu de la restauració de Ferran VII, tot narrant l’anticlericalisme i la repressió que aquesta actitud va provocar, absolutament caòtica.
Finalment, Alexis Serrano amb “Referències a l’entorn de la figura del lingüista Rafael Monjo i Segura”, perfil biogràfic del qui fora director del Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar entre 1884 i 1906, un dels personatges més destacats per la seva activitat cultural i política a Vilassar de Mar, Margarida Colomer i “Memòria històrica a Mataró. Guillermina Peiró”, comunicació sobre aquest personatge i la seva experiència a l’exili, sempre tenint un record profund a Joan Peiró, els seus ideals i pensaments, i “Mataró durant el franquisme (1939 – 1975): societat, política, cultura. Apunts sobre l’antifranquisme”, presentat per Josep Puig i Pla, gràcies a un treball que li va encarregar el CEFID de la UAB, amb un estudi sintètic de la ciutat en el període esmentat: estancament de la població, arribada de la immigració, el paper de l’Església, etc.
Jordi Amat i Teixidó també va intervenir amb un estudi sobre “L’estol socialista femení de Pineda (1934-1939), la primera organització i militància explícita de la dona a Pineda de Mar. Activitats com excursions o tasca propagandística i d’animació electoral constituïen la base d’aquesta entitat, que mes tard va passar al PSUC.
No comments:
Post a Comment