Amb la coral Càrmina i l’Orquestra de Cambra de Vila-Seca, l’oratori del Messies va comptar com a veus solistes amb la soprano Maria Hinojosa, la mezzo Anna Tobella, el tenor David Alegret i el baix Toni Masol. La direcció tant del cor com de l’orquestra va anar a càrrec de Fernando Marina.
Tot i que Händel va composar el Messies a Londres, la seva estrena es va produir a Dublín el 13 d’abril de 1742, amb un gran èxit. Va ser un any més tard, el 1743, quan es va estrenar al Covent Garden de Londres, sense però, la ressonància de Dublín. Fins i tot hi va haver-hi certa polèmica doncs el Convent Garden era un teatre públic, la qual cosa no semblava un lloc apropiat al tractar-se d’una representació sacra. No obstant, aquest fet no va desanimar Händel, i al 1750 va oferir una nova representació al Foundling Hospital londinenc. A partir d’aquí, l’execució de l’oratori es va repetir any rera any.
El llibret del Messies, (que el públic del Foment va poder seguir fil per randa, gràcies al programa de mà), està dividit en tres parts, amb versicles de la Bíblia (antic i nou testament), escollits amb la finalitat d’il·lustrar la presència de Jesús entre els homes i reafirmar la seva divinitat.
No és, per tant, una obra pròpiament del Nadal, però al llarg del temps, gràcies al famós cor “Hallelujah” de la segona part, aquest oratori s’ha inclòs dins la tradició musical d’aquestes festes.
En la primera part del programa, es va observar certa lentitud en la direcció, no exempta de solemnitat, però s’haguera agraït més dinamisme. Aquest fet es va notar especialment en el “For unto us a child is born” Tot i així, el públic present ja va poder copsar la magnífica, potent, nítida i ben timbrada veu del baix Masol, que va poder lluir-se plenament i amb tota magnitud en el recitatiu “for behold darkness shall cover the earth”, igualment dins la primera part i pel que fa a la segona i tercera dins el “Why do the nations so furiosly range” i “The trumpet shall sound, and the dead shall be raised”. Una veu rica i càlida, amb adequació, lliurament i cant.
Pel que fa a la soprano, Maria Hinojosa, d’elegant presència vocal, molt coneixedora del món del barroc , va mostrar una bella i homogènia veu, segura en tots els registres i excel·lent frasseig, fent les delícies dels presents en el recitatiu de la primera part “There were shepherds abiding in the fild” i “And lo, the angel of the Lord came upon them”. Dins la tercera part “I know that my Redeemer liveth”
No varen estar tan encertats, però, el tenor David Alegret i la mezzo Anna Tobella, amb menys experiència dalt de l’escenari, i amb alguns moments de desencert com van ser pel tenor el “Behold, and I see any sorrow”, que pertany a la segona part i per Tobella en el “Oh death, where is the sting” de la tercera part, conjuntament amb el tenor.
Alegret va mostrar una veu lírica, amb mancança d’experiència i poca vocalització, sense massa domini de l’estil. Si més no, però, l’esforç va ser considerable i cal destacar el seu recitatiu de la segona part “He that dwelleth in Heav’n shall” i l’ària “Thou shalt break them”
Pel que fa a Tobella, posseeix un timbre acurat i sobrietat, amb mancança de musicalitat, i excessivament estàtica en l’escenari, per la qual cosa, la realitzar una actuació molt apagada.
Finalment, no es pot deixar de fer esment del cor i orquestra i de la seva direcció, destacant especialment en la segona i tercera part. Excel·lent i brillant, veus ben coordinades, sense dissonàncies i amb molta distinció, tal com va demostrar en “He trust in God that the would deliver Him”, “Lift up your heads, o ye gates” i per descomptat el famós “Hallelujah” que va entusiasmar a l’auditori, tant la part coral com orquestral.
La direcció musical, en contrast amb al coral, va ser més pobre, quasi austera, amb certes desigualtats que la preparació de Fernando Marina va saber solucionar a temps. La corda en alguns moments no va estar a l’alçada, especialment en la simfonia de la primera part, i en canvi, va tenir una actuació destacable en el “He was despised and rejected”, acompanyant a la mezzo.
També cal fer especial menció dels sols de trompeta, amb un magnífic color musical pel que fa al recitatiu del baix “Behold, I tell you a misteri” i Amb la coral Càrmina i l’Orquestra de Cambra de Vila-Seca, l’oratori del Messies va comptar com a veus solistes amb la soprano Maria Hinojosa, la mezzo Anna Tobella, el tenor David Alegret i el baix Toni Masol. La direcció tant del cor com de l’orquestra va anar a càrrec de Fernando Marina.
Tot i que Händel va composar el Messies a Londres, la seva estrena es va produir a Dublín el 13 d’abril de 1742, amb un gran èxit. Va ser un any més tard, el 1743, quan es va estrenar al Covent Garden de Londres, sense però, la ressonància de Dublín. Fins i tot hi va haver-hi certa polèmica doncs el Convent Garden era un teatre públic, la qual cosa no semblava un lloc apropiat al tractar-se d’una representació sacra. No obstant, aquest fet no va desanimar Händel, i al 1750 va oferir una nova representació al Foundling Hospital londinenc. A partir d’aquí, l’execució de l’oratori es va repetir any rera any.
El llibret del Messies, (que el públic del Foment va poder seguir fil per randa, gràcies al programa de mà), està dividit en tres parts, amb versicles de la Bíblia (antic i nou testament), escollits amb la finalitat d’il·lustrar la presència de Jesús entre els homes i reafirmar la seva divinitat.
No és, per tant, una obra pròpiament del Nadal, però al llarg del temps, gràcies al famós cor “Hallelujah” de la segona part, aquest oratori s’ha inclòs dins la tradició musical d’aquestes festes.
En la primera part del programa, es va observar certa lentitud en la direcció, no exempta de solemnitat, però s’haguera agraït més dinamisme. Aquest fet es va notar especialment en el “For unto us a child is born” Tot i així, el públic present ja va poder copsar la magnífica, potent, nítida i ben timbrada veu del baix Masol, que va poder lluir-se plenament i amb tota magnitud en el recitatiu “For behold darkness shall cover the earth”, igualment dins la primera part i pel que fa a la segona i tercera dins el “Why do the nations so furiosly range” i “The trumpet shall sound, and the dead shall be raised”. Una veu rica i càlida, amb adequació, lliurament i cant.
Pel que fa a la soprano, Maria Hinojosa, d’elegant presència vocal, molt coneixedora del món del barroc , va mostrar una bella i homogènia veu, segura en tots els registres i excel·lent frasseig, fent les delícies dels presents en el recitatiu de la primera part “There were shepherds abiding in the fild” i “And lo, the angel of the Lord came upon them”. Dins la tercera part “I know that my Redeemer liveth”
No varen estar tan encertats, però, el tenor David Alegret i la mezzo Anna Tobella, amb menys experiència dalt de l’escenari, i amb alguns moments de desencert com van ser pel tenor el “Behold, and I see any sorrow”, que pertany a la segona part i per Tobella en el “Oh death, where is the sting” de la tercera part, conjuntament amb el tenor.
Alegret va mostrar una veu lírica, amb mancança d’experiència i poca vocalització, sense massa domini de l’estil. Si més no, però, l’esforç va ser considerable i cal destacar el seu recitatiu de la segona part “He that dwelleth in Heav’n shall” i l’ària “Thou shalt break them”
Pel que fa a Tobella, posseeix un timbre acurat i sobrietat, amb mancança de musicalitat, i excessivament estàtica en l’escenari, per la qual cosa, la realitzar una actuació molt apagada.
Finalment, no es pot deixar de fer esment del cor i orquestra i de la seva direcció, destacant especialment en la segona i tercera part. Excel·lent i brillant, veus ben coordinades, sense dissonàncies i amb molta distinció, tal com va demostrar en “He trust in God that the would deliver Him”, “Lift up your heads, o ye gates” i per descomptat el famós “Hallelujah” que va entusiasmar a l’auditori, tant la part coral com orquestral.
La direcció musical, en contrast amb al coral, va ser més pobre, quasi austera, amb certes desigualtats que la preparació de Fernando Marina va saber solucionar a temps. La corda en alguns moments no va estar a l’alçada, especialment en la simfonia de la primera part, i en canvi, va tenir una actuació destacable en el “He was despised and rejected”, acompanyant a la mezzo.
També cal fer especial menció dels sols de trompeta, amb un magnífic color musical pel que fa al recitatiu del baix “Behold, I tell you a misteri” i “The trumpet shall sound, and the dead shall be raised”, ja esmentat anteriorment.
En conjunt, però, una bona vetllada y una proporcionada representació del Messies de Händel, sense que el públic en sortís gens descontent.
Tot i que Händel va composar el Messies a Londres, la seva estrena es va produir a Dublín el 13 d’abril de 1742, amb un gran èxit. Va ser un any més tard, el 1743, quan es va estrenar al Covent Garden de Londres, sense però, la ressonància de Dublín. Fins i tot hi va haver-hi certa polèmica doncs el Convent Garden era un teatre públic, la qual cosa no semblava un lloc apropiat al tractar-se d’una representació sacra. No obstant, aquest fet no va desanimar Händel, i al 1750 va oferir una nova representació al Foundling Hospital londinenc. A partir d’aquí, l’execució de l’oratori es va repetir any rera any.
El llibret del Messies, (que el públic del Foment va poder seguir fil per randa, gràcies al programa de mà), està dividit en tres parts, amb versicles de la Bíblia (antic i nou testament), escollits amb la finalitat d’il·lustrar la presència de Jesús entre els homes i reafirmar la seva divinitat.
No és, per tant, una obra pròpiament del Nadal, però al llarg del temps, gràcies al famós cor “Hallelujah” de la segona part, aquest oratori s’ha inclòs dins la tradició musical d’aquestes festes.
En la primera part del programa, es va observar certa lentitud en la direcció, no exempta de solemnitat, però s’haguera agraït més dinamisme. Aquest fet es va notar especialment en el “For unto us a child is born” Tot i així, el públic present ja va poder copsar la magnífica, potent, nítida i ben timbrada veu del baix Masol, que va poder lluir-se plenament i amb tota magnitud en el recitatiu “for behold darkness shall cover the earth”, igualment dins la primera part i pel que fa a la segona i tercera dins el “Why do the nations so furiosly range” i “The trumpet shall sound, and the dead shall be raised”. Una veu rica i càlida, amb adequació, lliurament i cant.
Pel que fa a la soprano, Maria Hinojosa, d’elegant presència vocal, molt coneixedora del món del barroc , va mostrar una bella i homogènia veu, segura en tots els registres i excel·lent frasseig, fent les delícies dels presents en el recitatiu de la primera part “There were shepherds abiding in the fild” i “And lo, the angel of the Lord came upon them”. Dins la tercera part “I know that my Redeemer liveth”
No varen estar tan encertats, però, el tenor David Alegret i la mezzo Anna Tobella, amb menys experiència dalt de l’escenari, i amb alguns moments de desencert com van ser pel tenor el “Behold, and I see any sorrow”, que pertany a la segona part i per Tobella en el “Oh death, where is the sting” de la tercera part, conjuntament amb el tenor.
Alegret va mostrar una veu lírica, amb mancança d’experiència i poca vocalització, sense massa domini de l’estil. Si més no, però, l’esforç va ser considerable i cal destacar el seu recitatiu de la segona part “He that dwelleth in Heav’n shall” i l’ària “Thou shalt break them”
Pel que fa a Tobella, posseeix un timbre acurat i sobrietat, amb mancança de musicalitat, i excessivament estàtica en l’escenari, per la qual cosa, la realitzar una actuació molt apagada.
Finalment, no es pot deixar de fer esment del cor i orquestra i de la seva direcció, destacant especialment en la segona i tercera part. Excel·lent i brillant, veus ben coordinades, sense dissonàncies i amb molta distinció, tal com va demostrar en “He trust in God that the would deliver Him”, “Lift up your heads, o ye gates” i per descomptat el famós “Hallelujah” que va entusiasmar a l’auditori, tant la part coral com orquestral.
La direcció musical, en contrast amb al coral, va ser més pobre, quasi austera, amb certes desigualtats que la preparació de Fernando Marina va saber solucionar a temps. La corda en alguns moments no va estar a l’alçada, especialment en la simfonia de la primera part, i en canvi, va tenir una actuació destacable en el “He was despised and rejected”, acompanyant a la mezzo.
També cal fer especial menció dels sols de trompeta, amb un magnífic color musical pel que fa al recitatiu del baix “Behold, I tell you a misteri” i Amb la coral Càrmina i l’Orquestra de Cambra de Vila-Seca, l’oratori del Messies va comptar com a veus solistes amb la soprano Maria Hinojosa, la mezzo Anna Tobella, el tenor David Alegret i el baix Toni Masol. La direcció tant del cor com de l’orquestra va anar a càrrec de Fernando Marina.
Tot i que Händel va composar el Messies a Londres, la seva estrena es va produir a Dublín el 13 d’abril de 1742, amb un gran èxit. Va ser un any més tard, el 1743, quan es va estrenar al Covent Garden de Londres, sense però, la ressonància de Dublín. Fins i tot hi va haver-hi certa polèmica doncs el Convent Garden era un teatre públic, la qual cosa no semblava un lloc apropiat al tractar-se d’una representació sacra. No obstant, aquest fet no va desanimar Händel, i al 1750 va oferir una nova representació al Foundling Hospital londinenc. A partir d’aquí, l’execució de l’oratori es va repetir any rera any.
El llibret del Messies, (que el públic del Foment va poder seguir fil per randa, gràcies al programa de mà), està dividit en tres parts, amb versicles de la Bíblia (antic i nou testament), escollits amb la finalitat d’il·lustrar la presència de Jesús entre els homes i reafirmar la seva divinitat.
No és, per tant, una obra pròpiament del Nadal, però al llarg del temps, gràcies al famós cor “Hallelujah” de la segona part, aquest oratori s’ha inclòs dins la tradició musical d’aquestes festes.
En la primera part del programa, es va observar certa lentitud en la direcció, no exempta de solemnitat, però s’haguera agraït més dinamisme. Aquest fet es va notar especialment en el “For unto us a child is born” Tot i així, el públic present ja va poder copsar la magnífica, potent, nítida i ben timbrada veu del baix Masol, que va poder lluir-se plenament i amb tota magnitud en el recitatiu “For behold darkness shall cover the earth”, igualment dins la primera part i pel que fa a la segona i tercera dins el “Why do the nations so furiosly range” i “The trumpet shall sound, and the dead shall be raised”. Una veu rica i càlida, amb adequació, lliurament i cant.
Pel que fa a la soprano, Maria Hinojosa, d’elegant presència vocal, molt coneixedora del món del barroc , va mostrar una bella i homogènia veu, segura en tots els registres i excel·lent frasseig, fent les delícies dels presents en el recitatiu de la primera part “There were shepherds abiding in the fild” i “And lo, the angel of the Lord came upon them”. Dins la tercera part “I know that my Redeemer liveth”
No varen estar tan encertats, però, el tenor David Alegret i la mezzo Anna Tobella, amb menys experiència dalt de l’escenari, i amb alguns moments de desencert com van ser pel tenor el “Behold, and I see any sorrow”, que pertany a la segona part i per Tobella en el “Oh death, where is the sting” de la tercera part, conjuntament amb el tenor.
Alegret va mostrar una veu lírica, amb mancança d’experiència i poca vocalització, sense massa domini de l’estil. Si més no, però, l’esforç va ser considerable i cal destacar el seu recitatiu de la segona part “He that dwelleth in Heav’n shall” i l’ària “Thou shalt break them”
Pel que fa a Tobella, posseeix un timbre acurat i sobrietat, amb mancança de musicalitat, i excessivament estàtica en l’escenari, per la qual cosa, la realitzar una actuació molt apagada.
Finalment, no es pot deixar de fer esment del cor i orquestra i de la seva direcció, destacant especialment en la segona i tercera part. Excel·lent i brillant, veus ben coordinades, sense dissonàncies i amb molta distinció, tal com va demostrar en “He trust in God that the would deliver Him”, “Lift up your heads, o ye gates” i per descomptat el famós “Hallelujah” que va entusiasmar a l’auditori, tant la part coral com orquestral.
La direcció musical, en contrast amb al coral, va ser més pobre, quasi austera, amb certes desigualtats que la preparació de Fernando Marina va saber solucionar a temps. La corda en alguns moments no va estar a l’alçada, especialment en la simfonia de la primera part, i en canvi, va tenir una actuació destacable en el “He was despised and rejected”, acompanyant a la mezzo.
També cal fer especial menció dels sols de trompeta, amb un magnífic color musical pel que fa al recitatiu del baix “Behold, I tell you a misteri” i “The trumpet shall sound, and the dead shall be raised”, ja esmentat anteriorment.
En conjunt, però, una bona vetllada y una proporcionada representació del Messies de Händel, sense que el públic en sortís gens descontent.
No comments:
Post a Comment