Aquest cop, ni tan sols els olis del mestre Jordi Arenas salven el conjunt de la mostra.
Si a l’Itàlia de l’imperi romà, va saber captar l’encís i l’essència d’uns paisatges, d’unes runes encara amb esplendor del passat, amb una llum molt particular, pel que fa a aquest àmbit geogràfic, són absolutament fascinants els dibuixos i esbossos sobre Tunísia, un mercat o la seva travessia pel desert. El traç es ferm i decidit, amb un absolut dinamisme i captant el moviment de l’escena, Especialment resulta curiós el dibuix del mercat de Tunísia (bolígraf s/paper), on es pot tornar apreciar un expressionisme vital, en contrast amb el detallisme i precisió d’Arenas.
Els olis, la majoria s/fusta, i de petit format, són excessivament senzills. Sap conjugar tots els elements que donen cos i contingut al quadre: llum, perspectiva, cromatisme, etc., però evidentment, la fascinació d’Itàlia i del seu art, no va tenir el mateix efecte en Grècia i Turquia. Hi manca la màgia, la sublimació que per l’art tenia Jordi Arenas.
No obstant, la mostra es respectable; és el consol a la mediocritat del resta d’exposicions temporals.
Els olis, la majoria s/fusta, i de petit format, són excessivament senzills. Sap conjugar tots els elements que donen cos i contingut al quadre: llum, perspectiva, cromatisme, etc., però evidentment, la fascinació d’Itàlia i del seu art, no va tenir el mateix efecte en Grècia i Turquia. Hi manca la màgia, la sublimació que per l’art tenia Jordi Arenas.
No obstant, la mostra es respectable; és el consol a la mediocritat del resta d’exposicions temporals.
No comments:
Post a Comment